Fa uns dies, Julen ens presentava una situació (i una enquesta) en la que una persona que es deia Ãngel treballava en una empresa i portava una mà quina. Durant la setmana la mà quina es va espatllar i Àngel havia intentat arreglar-la en va. Però el dissabte al matÃ, que havia sortit al bosc per gaudir de la natura, va descobrir finalment com arreglar definitivament la mà quina.
En l’enquesta, Julen preguntava si Àngel estava treballant aquell dissabte al matà a la muntanya o no. Amb els resultats de l’enquesta a la mà , totalment dividits, sembla evident que portem força malament la inclusió del treball intel·lectual en el nostre sistema.
En un altre apunt de Raúl Hernández, en què pregunta si de forma general el coneixement és de l’empresa, trobem una posició força definida. Parteix de la presa de que algunes empreses “pretenden gestionar el conocimiento de los trabajadores como si fuera una propiedad exclusiva de la compañÃa” i posa com a exemple una clà usula de contracte habitual.
Tanmateix no es pot portar a terme tal com ho enfoquen ja que, “No se puede controlar la mente de un empleado para saber qué ideas está desarrollando, cuáles nos cuenta, cuáles se guarda, cuáles tienen un origen en la empresa y cuáles tienen un origen en el libro que venÃa leyendo en el metro“.
En els comentaris de l’apunt trobem la idea de que en realitat l’única forma de medir el treball intel·lectual és el resultat. I Raúl sostè que l’única forma de fomentar-lo és donar més llibertat als treballadors del coneixement, donar-los totes les facilitats i el mà xim suport en la seva creativitat.
Em sembla que té total la lògica del món. M’agradaria trobar un exemple. La setmana passada a FITUR vaig tenir la sort de conèixer moltes persones interessants. No crec equivocar-me si dic que totes són treballadors del coneixement. Algunes amb ocupacions especialment creatives, com Gaby Castellanos, CEO de Sr.Burns i una persona amb molta simpatia i bon humor, que els contagia al seu voltant. Juan Sobejano li va fer una entrevista en MindProject de lectura molt recomanable. En relació amb el que estem comentant, porto el següent parà graf:
Pregunta: ¿por qué es tan importante el humor en vuestro trabajo y en vuestros proyectos?
Respuesta: Porque serÃamos muy infelices si SrBurns fuese una empresa rÃgida, seria y sin buen rollo. La mejor forma de hacer nacer la creatividad es en un entorno amable, divertido, donde se pueda jugar y aprender. Y esto sin buen humor es imposible.
Podem pensar que el control i la gestió tradicionals han donat molt bons resultats amb el treball fÃsic, mesurat en hores i esforç aplicat. Però el treball intel·lectual és diferent i no solament no es pot mesurar igual sino que no es pot motivar de la mateixa forma.
Tanmateix, tornant al post de Julen amb l’enquesta sobre la feina d’Àngel, ens adonem que en realitat és molt difÃcil de trobar exemples de treball en què només calgui esforç fÃsic. En qualsevol feina cal resoldre situacions, problemes relacionats amb el dia a dia en què les persones apliquem el nostre coneixement. Únic i personal.