Fa uns dies em van comentar que les persones es poden confondre amb tantes marques de turisme sostenible i això m’ha fet reflexionar i rellegir algunes coses.
Només que ens fixem amb les eco-etiquetes internacionals, en trobem un bon grapat. Però també hem d’afegir totes aquelles certificacions de turisme sostenible en què treballen les organitzacions relacionades amb Nacions Unides. Tot plegat, molta diversitat… però és que els espais són també molt diversos, aquesta és la grà cia dels viatges, que els llocs on anem siguin diferents, no?
D’altra banda, tanmateix, les certificacions miren d’estandarditzar i per això en sorgeixen tantes, perquè el turisme de diferents llocs necessita mantenir les seves particularitats.
Harold Goodwin, un dels fundadors de Responsible Travel, comenta que les etiquetes i les certificacions estan basades en processos i són d’utilitat per a les empreses que volen auditar les seves cadenes d’aprovisionament i millorar la seva gestió.
Més enllà de les empreses, Ralph Pina, en un estudi del 2004 per a la Universitat Stellenbosch, argumentava que, donat que moltes destinacions estan gestionades per l’administració pública, els governs haurien d’utilitzar les etiquetes i certificacions com a una eina de regulació per ajudar a protegir el medi natural i assegurar que el turisme beneficia la conservació. Segons Ralph, el sector públic pot utilitzar la certificació per excloure de les activitats operadors, à rees i destinacions si no compleixen amb uns mÃnims establerts. Finalment, acaba dient que les certificacions regulades pels estats són una eina de què disposen els governs per assegurar un turisme responsable. No és l’única, i definitivament no és una “eina de mà rqueting”.
Efectivament, el turisme sostenible està Ãntimament relacionat amb el consum responsable, que es manifesta entre d’altres en el turisme responsable. PodrÃem dir que producció sostenible i consum responsable són dues peces que han d’encaixar?
Tornant amb Harold Googdwin, ell veu el turisme responsable molt centrat en el mercat sensible a aquests temes (no els processos), amb uns consumidors molt crÃtics i amb criteris. Diu que el turisme responsable no pot unificar-se i reduir-se a una etiqueta i fa una crida als periodistes per què reflecteixin de forma continuada les preguntes que preocupen als consumidors responsables.
Necessitem molt de dià leg, divulgació i educació crÃtica.
La gestió forma part del dia a dia i cal fer-la tant si està de moda com si no. Però crec que no haurÃem de pensar que pugui suplir la comunicació amb les persones, cada cosa té la seva funció i pensar el contrari seria enganyar-nos.
Technorati Tags: Turisme Responsable, turisme sostenible, consum responsable, eco-etiquetes, certificacions
Hola Carme, accpetant lo que dius, que la diversitat en les etiquetes representa, d’algun modo, la diversitat en els llocs, pero encara aixi si que dono la rao al comentari de que tot és molt confos. Hi ha massa marques, i massa poca inter-conexio entre ells.
Un exemple, la setmana passada vaig estar intentant explicar a uns australians perque el Delta era park natural i no nacional ni zona ramsar, aixo sense entrar si es un SSI (algo aixi es diu, no?) o ZEPA etc.
Trobo, concretament aqui a les TTE, una falta de claritat i informació a l’hora de saber quines possibilitats de eco-turisme i activitats relacionats existeixen.
Grà cies
Tinc entès que la diferenciació dels Parcs Nacionals i els Parcs Naturals és un tema administratiu (gestió central vs autonòmica) i de grau i, com tot el que implica gradacions, és difÃcil de justificar, més si estem parlant de graus contigus, com és aquest el cas.
Pel que fa a la Convenció Ramsar, és d’à mbit internacional i es centra en les zones humides d’importà ncia internacional especialment com hà bitat d’aus aquà tiques. M’havia semblat llegir recentment que el Delta de l’Ebre en forma part, també ho podem comprovar al llistat oficial Ramsar i veurem que sà que hi som. De la mateixa manera que també és ZEPA (Zona de especial protección para las aves), d’à mbit europeu, regit per la Directiva d’Aus.
Pel que fa al SSSI (Site of Special Scientific Interest), no ho he pogut comprovar, però si no m’equivoco, crec que és de l’à mbit de Gran Bretanya i, per tant, no hi som.
Estic d’acord amb tu, Brian, cal molta més informació, difusió i divulgació.
Moltes grà cies a tu pel teu comentari, són preguntes de molt d’interès.