Recordo prou bé la primera vegada que vaig intentar aprendre alguna cosa de memòria. Era petita, a l’escola ens van donar una oració religiosa i ens van dir que l’havÃem d’aprendre de memòria perquè al dia següent ens la preguntarien.
A aquella edat suposava que el meu pare ho sabia tot, tot i tot. Aixà que tan aviat com vaig arribar a casa li vaig dir: “Papa, dis-me com se fa per aprendre les coses de memòria” i ell em va dir que calia repetir-ho diverses vegades. Als cinc minuts havia tornat perquè la cosa no anava bé. El meu pare em va maldar perquè no m’estava esforçant i jo contestant-li que no, que allò no funcionava. Ell va començar a posar-se nerviós. Jo també em vaig posar nerviosa. I ja em tenia plorant quan se li va ocórrer explicar-me el significat de les frases. Això ho va canviar tot, jo em vaig calmar i l’esforç del meu pare em va donar seguretat i em va convèncer totalment.
M’arriben aquests records en veure el programa 64 de Redes: La revolución educativa, que cerca en la ciència algunes propostes per millorar l’educació i cap al minut 12 ens explica que es poden aprendre habilitats fonamentals per a l’aprenentatge i millorar la memòria i la capacitat d’atenció.
L’atenció, la reina del ball a la web, l’única que no creix en entorns d’abundà ncia. En realitat sembla que l’abundà ncia i velocitat ens porten al mÃnim esforç, a reflexionar menys i posar menys atenció. O això ens pensà vem. Caldrà veure què passa si algun dia s’avança en l’aplicació de les investigacions cientÃfiques.
I si no et saps de memòria les clases d’estels o sols que hi ha a l’Univers, allò que els astronoms anomenen o “xifren” amb algunes lletres de l’alfabet i en majúscules [ OBAFGKM(RNS) ] sempre hi ha trucs mnemotècnis que et poden fer recordar com són aquests astres amb una frase que faci d’acròstic i un petó d’una noia més bonica.
O Baby, a Fine Girl, Kiss Me (Really Now? Sure)
Salut i un bon estiu Carme
Tantost de Flix
PS Links:
http://astronomy.byu.edu/sdb/Mnemonic.html
http://apod.nasa.gov/apod/ap040418.html
Hola Tantost!
No et vaig contestar de seguida el comentari perquè vaig estar uns dies liada, després vaig marxar fora i entre unes coses i les altres, quan em vaig adonar ja havien passat bastants dies.
Però mira, va passant el temps i veig aquest comentari i penso que no el vull deixar sense donar-te’n les grà cies i dir-te que m’ha alegrat molt, tant pel contingut com sobretot per saber de tu.
Moltes grà cies i una forta abraçada!
Salut, Tantost!!!