Encara que el minimalisme sigui un concepte sorgit en el món de l’art com a resposta a l’expressionisme abstracte i posteriorment donés pas al postmodernisme, s’utilitza també en altres à rees. L’ús més estès és el que anem a definir a continuació en aquest apunt, aplicable a qualsevol aspecte de la nostra vida i que, com veurem, pot ser molt útil.
Continuem amb el nostre apartat de sharisme sincronitzat que compartim amb Yoriento, un dels millors blocs sobre productivitat personal que trobem actualment a la blocosfera. La versió d’aquest apunt a Yoriento s’anomena La productividad del menos i en aquesta ocasió ens hem basat en un apunt del bloc de Zen Habits:
El principi minimalista: omet tot allò innecessari.
La definició que trobem en aquest tÃtol no podia ser més concisa i d’acord amb la pròpia filosofia. Però davant de quelcom tan genèric, per on començar? La proposta és que ho apliquem a diversos aspectes de la nostra vida com els següents:
- Possessions: Mira al teu voltant, a la feina i a casa. Tot el que posseeixes és important? Pots desfer-te de coses i quedar-te només amb allò que importa? Revisa amb vigor, i redueix gradualment fins el necessari per a la vida que vols portar.
- Comprar: Reducir les teves possessions serà una pèrdua de temps si després en compres un munt més. El que importa és estar satisfets amb la vida, no les coses, i en conseqüència reduir les teves necessitats. Si no utilitzes les teves compres per satisfer altres aspiracions, només compraràs allò que realment necessites.
- Menjar: Quant necesites per menjar? Necessitat el plat enorme de patates fregides amb formatge? Els natxos a vessar? Totes aquelles porcions de pastissos? Tots aquells carfès amb crema? Ben sovint la resposta és no. Omet el menjar innecessari i fes que tot el que menges compti — fent que el teu menujar sigui ric en nutrients, fibra, saludable i saciant.
- Fer: Fes menys. Centra’t en que tot el que facis compti. Mira el teu llistat to-do i identifica allò que és realment important. O millor, examina la teva vida a la feina en general i mira si està s fent realment que cada dia compti. Omet l’activitat innecessà ria.
- Objectius: Realment necessitem 101 objectius? Podem manegar-nos-ho amb només uns pocs, o fins i tot un? Si t’enfoques en menys, pots abocar-t’hi realment.
- El que produeixes: Si produeixes alguna cosa, ja sigui escriure o música o programació o roba, observa si pots simplificar i mantenir-ho més enfocat. Si crees una pà gina web, pots donar-li un sol enfocament, amb una única crida a l’acció? Pors fer-ho amb el teu escrit o música? Averigua quin propòsit és i modifica sense pietat per què tot el que quedi compti.
- La resta de la teva vida: En tot el que facis, observa si pots aplicar aquests principis. No ens hem d’obsedir, naturalment, però sempre és útil examinar el que estem fent, com ho fem i si realment cal fer-ho.
Pensem per exemple en quan marxem de viatge i fem el nostre equipatge. Hi ha diversos llocs que en parlen, però el més complet que conec és OneBag.com. Els avantatges de viatjar amb poc equipatge van des de la seguretat, flexibilitat, serenitat i fins i tot l’ecologia. Trobarem consells per alleugerir l’equipatge mitjançant la realització del llistat de coses a empaquetar, l’elecció de la maleta o la bossa, etc.
Com les persones que estan satisfetes amb la seva vida i no necessiten ni volen “desconnectar” un mes seguit per descansar. Reparteixen les vacances en perÃodes curts durant l’any, una tendència que es va afiançant.
Recentment ens deia Alfonso que “la gestión eficiente de la existencia tiene más que ver con dejar de hacer y de perseguir lo que NO queremos que con organizarnos mejor para conseguirlo“.
Tornem a recordar quelcom que ja vam comentar abans per aquÃ: Si reduïm objectius aconseguirem més amb menys.
Per exemple, mira el teu bloc. El meu no. No miris el meu perquè es un exemple del que no és un bloc minimalista 😀
De ben segur que no ens agafarà per sorpresa la pregunta:
Què desitjaries que passés al final del dia? D’aquest dia; d’avui.
Fifty People, One Question: New York from Fifty People, One Question on Vimeo.
Ostres Carme, grà cies pels consells. Es veu d’una hora lluny que són bones recomanacions. Com m’ho puc fer per aplicar-m’ho. Crec que ho necessito tot i llegint-te tinc la sensació de que ja faig tard, de que moltes coses innecessà ries repercuteixen directament en aspectes importants del meu sistema de vida…o potser no… continuaré rumiant-t’hi…
Una abraçada…
Està bé rumiar, però n’hem de fer massa.
Jo crec que començaré per mirar de connectar el meu dia a dia amb les coses que personalment m’importen.
Moltes grà cies per la visita, Manel.
Una besada
Tens raó Carme, potser en fem un gra massa de tant rumiar.
L’opció que segueixes sembla molt suggerent. Miraré de seguir el teu estel, ja fa temps que em sento una mica deixat de mi mateix…
Gracies a tu…
[…] « Vida minimalista Una jota per al senyor de Google […]