photo credit: Tomás Fano
He vist com es feien les obres a la via que uneix Jesús i Roquetes perquè hi passo normalment quan surto amb la bicicleta, com aquests dies de descans estiuenc. La veritat és que és un goig passar-hi perquè ha quedat molt bé.
– Què bé, han posat un carril bici!
– Ui, és del mateix color que la vorera dels vianants. No pot ser confòs?
Normalment, a les hores que passo, no hi sol haver ningú, aixà que no hi ha lloc per a gaire problemes. Ahir però, a la tornada, vaig trobar una dona major que tenia per a ella tota la vorera, però anava pel carril bici. Em vaig quasi aturar per deixar-la passar “Lo timbre!” -em va dir. Potser sà que té raó i les bicis que no tenen timbre no harien d’anar pel carril bici.
A les hores que passo jo no només no hi ha vianants, tampoc solen circular gaire cotxes. Avui, quan he passat pel mateix tram, no he agafat el carril bici, he anat per la calçada. S’hi anava bé, molt finet, molt suau.
– Per què fan els carrils bici tan incòmodes?
– No ho sé. Per què la gent no els utilitzi?
A les ciutats, els carrils bici els fan incòmodes per falta de lloc, es clar.
A Girona estan promocionant l’ús de la bici. Han posat moltes senyals de “respecteu les bicis”. A més, en alguns semà fors han posat un tros davant dels cotxes perquè les bicis s’aturin (a Barcelona han fet el mateix però amb les motos).