L’article d’avui és un exercici de sharisme sincronitzat (què us sembla l’expressió? 🙂 ) amb Yoriento. Aixà hem batejat una forma col·laborativa d’escriure articles que traduirem de la blocosfera anglesa. En aquesta ocasió portem un article de Penélope Trunk que es titula How to decide if you need a therapist. En el seu bloc, Alfonso Alcántara ens formula la següent pregunta: ¿Necesitas orientación o coaching en tu vida? Serà molt interessant conèixer l’opinió dels nostres lectors i contrastar els resultats amb l’opinió dels lectors de Penélope, que fins i tot ha realitzat una enquesta.
Penélope parteix de la popular mà xima socrà tica del “coneix-te a tu mateix”. Diu que conèixer-nos nosaltres mateixos ens ajuda a solucionar els nostres problemes, temes de carrera professional inclosos (la negreta és meua).
COM DECIDIR SI NECESSITES UN TERAPEUTA.
Rebo al voltant d’unes cinquanta preguntes sobre carrera professional cada setmana. Les preguntes tenen una esperada diversitat, però no les meves respostes. Les meves respostes són quasi sempre el mateix consell: Coneix-te millor.
Mireu:
Problema: El meu superior és imbècil. Com ho puc solucionar?
Consell: Compren què pots fer de forma diferent que faci que la gent al teu voltant actuï de forma diferent.
Problema: Han promocionat la meva companya de feina enlloc de mi, però ella no treballa.
Consell: Compren per què tu no agrades tant com la teva companya i aconsegueix agradar més.
Problema: He estat durant tres anys sense treballar i vull tornar-hi. Quina és la millor forma de fer-ho?
Consell: Compren les coses úniques que pots oferir a la teva xarxa i a un empleador, llavors fes un currÃculum que mostri aquestes coses.
¿Veieu el patró? L’ auto-coneixement és el que t’ajuda a resoldre els teus problemes. De vegades ho podem fer pel nostre compte. Però si el teu problema persisteix i no pots solucionar-lo, vés al terapeuta. La terà pia accelera el procés de conèixer-nos a nosaltres mateixos. Puc dir que en la meva pròpia experiència, les persones que s’han sotmès a terà pia són més interessants que les que no ho han fet.
De vegades no saps si funciona. Com quan vaig anar a l’assessor matrimonial amb el meu ex-marit. Això compta com a terà pia encara que hi aneu junts i no hi hagi ningú més a l’habituació per distreure-vos. L’assessorament va funcionar perquè ens va obligar a mirar el que calia canviar per salvar el matrimoni, i el meu marit va dir “oblida-ho”. Ell no volia canviar. Aixà que la terà pia ens va ajudar a afrontar el que era inevitable, de forma més rà pida. Això és al que em refereixo quan parlo d’accelerar les coses.
Però a NYC i LA, anar a terà pia és quelcom de què presumir. És com anar al gimnà s. Està s dient a tothom “Mira! Em cuido.†Realment, acudir al terapeuta serveix d’anunci personal: “Mira! sé com estar amb mi mateix i amb els altresâ€. Però ara que visc a Wisconsin m’adono de que la major part del món pensa que la terà pia és solament per a la gent que es troba malament.
Comprendre per què s’ha generalitzat el malentès sobre la utilitat de la terà pia és fà cil, tanmateix. Pensem-ho: en general, les persones a les que els funciona la terà pia estan molt interessades en comprendre’s a sà mateixes i canviar de forma més efectiva per aconseguir els seus objectius. La qual cosa dóna sentit a que les persones en ciutats grans vulguin superar-se, que les coses millorin constantment i generalment no s’acontenten. Les persones que viuen a ciutats més petites, s’acontenten generalment amb el que tenen al davant.
Aixà que mira les teues febleses i pregunta’t quant et molesten. Si no has pogut superar-les (i desitges fer-ho), vés a un terapeuta. Recordeu aquells homes amb els que m’encanta fer negocis -els tipus estables i grans triomfadors? Tots han fet coaching. Aixà que si no vols fer terà pia però per començar no saps quines són les teves febleses, contracta un coach. Però has de saber que les persones que no saben implementar les recomanacions del coach hauran d’acudir a un terapeuta a continuació.
Per descomptat, potser no tothom necessiti terà pia. Potser molta gent preferirà un ritme més pausat d’auto-descobriment.
En els comentaris, algú afegeix que existeixen altres formes de “conèixer-nos a nosaltres mateixos” i cita diverses fonts d’experiències (hi ha qui en diu imperiències), una d’elles la realització de viatges.
No m’ha sorprès, ja que és una idea que no solament l’ha utilitzat sovint la literatura de tots els temps a mode de metà fora, sinó que també l’ha desenvolupada una agència de luxe, com podem veure en l’exquisit treball publicitari que tenim a continuació:
[SubtÃtols en castellà : http://youtube.com/watch?v=gvy9WXq51B0]
No conec aquesta empresa. Tanmateix, en observar el missatge que transmet el seu anunci m’imagino que si fos una agència de viatges seria un lloc on treballarien els millors agents de viatges. Caldrà ser un bon agent de viatges per poder ajudar els clients a trobar el viatge que ens ajudi a conèixer-nos a nosaltres mateixos. Perquè algú que ens ajudarà de forma tan personal és “un agent”, no “una agència”.
Des de la perspectiva d’estudiant de turisme, la meva inquietud és molt evident: on he d’estudiar, què he de fer o quines passes hauria de seguir per poder aspirar a esdevenir un agent aixÃ?
És molt important ésser conscient de quan es necessita ajuda (i ajuda professional) durant la teua vida. Hi ha diferents circumstà ncies que cal afrontar, i no sempre és facil fer-ho sol. Saber les teues debilitats és el primer pas, i un signe molt important d’autoconeixement. No me n’amago, durant dues etapes de la meua vida he anat al psicòleg, i n’estic molt satisfet. M’ha anat molt bé i he pogut afrontar-ho tot amb més calma i serenor, però al mateix temps amb més força. I a més crec que l’estigma social negatiu que hi ha s’està diluïnt poc a poc i ja no està tan mal vist… tot i que encara queda molt camà per a recórrer.
És molt interessant aquest article sobre l’auto-coneixement. Coneixement per a mi significa extraure el nostre “Talent”. Per tant, hem de començar a utilitzar eines diferents a les tradicionals. Ens hem de convertir en Gestors de Canvi. Tot això comporta un risc i com a conseqüència un canvi d’actitud que només s’aconsegueix mitjançant la transformació personal (l’auto-coneixement). És aixà com arribarem a la transformació social i organitzacional tan desitjada.
En la vida tots passem per situacions lÃmits que ens ajuden a despertar, a observar que és el que passa en el nostre interior, que sentim, quines són les nostres emocions. I sÃ, jo també he necessitat ajuda per arribar a un altre nivell de consciència. I avui, puc dir que el conèixer-me i descobrir quin és el meu talent ha estat una gran descoberta. Un cop, una gran persona em va dir que en la foscor és quan es veu millor la llum. I és cert, hem d’aprofitar aquestes situacions més difÃcils com una oportunitat per créixer.
Tot això ha fet que estigui immersa en projectes de cooperació entre l’administració i el sector privat, posant en valor els Intangibles. Com passar de l’objecte al subjecte. No tan sols hem de ser capaços de crear rutes i paquets turÃstics, sinó que hem de llegir sÃmptomes, que desitja el viatger, és a dir, treballar des de les emocions i vivències que ens proporcionarà el viatge.
Però, el més important, ha estat desenvolupar un projecte personal les “Imperiències”. Un concepte que neix de dues formes de viatjar, l’exterior ( realitzant activitats com senderisme, cicloturisme, vela…) i la interior (les emocions i vivències que descobrirem al connectar amb les vibracions de la natura). Bé, tens raó Carme, en ressaltar la paraula Agent (com a persona que facilita totes aquestes eines, i no com Agència (concepte corporatiu, basat en el consumisme).
Recordar que tots tenim un “Geni” en el nostre interior. Segueixo en el camà de l’auto-coneixement des de la senzillesa i humilitat. És una aventura interminable i meravellosa!!!
Quins comentaris més generosos, quina fortuna. Moltes grà cies, de debò.
@Dani, tens molta raó. És important que, individualment i com a societat, ens desempalleguem de falses assumpcions i ens decidim a millorar, que tots ho podem fer i una bona forma és amb ajuda de professionals. Crec que una de les coses que podrÃem començar a fer és distingir quins són els bons professionals. No hi ha potser una boirina tèrbola en aquest aspecte?
@Rosa, la teva experiència és un veritable tresor. Moltes grà cies per compartir-la amb nosaltres, no té preu. I molts d’à nims en el viatge meravellós del coneixement i la millora. Ja ho saps que està s obrint camins? Et donem suport i et seguim.
el podcast que et vaig fer a l’ebrebloc ja està pujat: http://www.basar.cat/?p=761