Procuro no utilitzar més del compte el terme “2.0”. Recordo la primera vegada que el vaig llegir i l’estrany que se’m va fer. Sempre que puc, prefereixo utilitzar altres paraules més conegudes per tothom, no m’importa que siguin més inexactes, sempre sense faltar a la veritat, em sembla molt important poder transmetre la idea al mà xim de persones.
Porto dies pensant com explicar el que poden aportar aquestes eines, com pot algú justificar davant del seu superior l’adopció dels canvis que suposen. El punt crÃtic és que no sé com puc evitar que surti la qüestió del “retorn” que explicava fa poc Jordi Ruiz:
“Pero, ¿cuál es el retorno?“, esa fue la pregunta. Y es que en los tiempos que corren, cuál, cuándo y cuánto se hacen decisivos más que nunca a la hora de destinar un solo € del presupuesto. Y más cuando todavÃa hay mucha gente convencida de que “todo esto son temas informáticos minoritarios†o “esto es una moda que pasará como pasaron otras†o mejor “¿qué programa hay que comprar que haga todo eso?“, son algunas afirmaciones que se pueden escuchar alternadas con términos como frikis, estos chavales, los informáticos… etc.
El mateix Jordi, ahir escrivia un altre post en què en la conclusió deixava clar que si només es parla del retorn econòmic palpable (el que ell anomena blog-conversión), no es pot justificar. A més a més, després de llegir-lo entenc que la voluntat de dialogar amb els grups d’interès i d’apropar-nos nosaltres cap a ells, és més fonamental que el fet blocaire.
Si todo esto es bastante más sencillo de lo que parece, si realmente te intresa la blog-convesación, lo que opinan tus clientes, conversar con ellos, recoger el feedback … no necesitas un blog, una comunidad social o una cuenta de twitter, basta con acudir para leer y contestar lo que tus clientes publican sobre ti en los diferentes IDS y comunidades de viajeros (Tripadvisor, Trivago, Travbuddy … ), asà de simple.
Si por el contrario lo que interesa es únicamenta la blog-conversión, ahórrate esos euros y destÃnalos a otra cosa, escogiste o te vendieron una estrategia equivocada.
Suposo que abans de parlar del 2.0 caldria preguntar si ens interessa saber l’opinió de la gent.
Conèixer a fons les expectatives dels grups d’interès és una qüestió cabdal per poder realitzar una bona gestió interna, és bà sic per tal d’enfocar correctament els nostres esforços. I què millor que parlar-ho directament? Però és clar, no ho recordava, resulta que la gestió no està de moda. Serà veritat allò que ha amollat alguna vegada Julen, allò de que “el manajemén es aburrido“?
Més enllà de la gestió, però, dialogar i conversar amb els grups d’interès no només ens permet conèixer i gestionar les expectatives que hi ha sobre nosaltres, sinó que també ens permet establir amb ells relacions de confiança. Però això de la confiança tampoc està de moda… Ah, calla, què passa, que ho estic dient malament, això? que potser estem veient que sà que la necessitem, la confiança? Que la confiança és important per a les finances i sense confiança ens quedem sense “retorn”?
Technorati Tags: Blocs, conversa, confiança
reflexió impressionant!
Simplement genial, Carme!
@jesus, @Jordi, M’alegren molt els vostres comentaris. És un goig comptar amb persones com vosaltres, de debò. No sé fins on arribarem, però camà n’anem fent i és un plaer. Endavant les atxes!
M’has animat i hem creat el blog de la nostra empresa. Es un començament molt molt molt rudimentari però al menys ja hi ha un altra? empresa a les TTEE que té blog per a escoltar i conversar amb els seus clients.
Joan, Joan, Joan!!!!!!!!
Quina alegria!!!!!! 😀
Tota l’ajuda que necessites, ja saps que aquà sempre la tindrà s i quan el tingues a punt, deixa’ns l’adreça per a poder-lo visitar.
Mos parlem! 😀