Cada any, quan es tanquen les comportes de la xarxa de reg, el Parc Natural del Delta de l’Ebre inicia la campanya de rescat de milers d’exemplars.
El perÃode hivernal d’inundació dels camps d’arròs, relacionat amb les mesures agroambientals, acaba a meitat del mes de gener. Aleshores es tanquen les comportes dels canals principals de reg que aporten l’aigua al delta i molts peixos queden atrapats a la xarxa de reg, sense la possibilitat d’arribar a les basses o al mar.
Enguany s’han tancat amb un interval molt curt i per aquesta raó l’activitat més intensa de camp, que altres anys s’ha portat a terme al llarg de més d’un mes, enguany s’ha fet en un termini d’unes 2 setmanes. Amb tot, la campanya acabarà al mes de març.
Els peixos es queden atrapats principalment a les zones de més fondà ria dels canals, sobretot sota els ponts i als sifons. A mesura que passen els dies, l’aigua d’aquests punts va perdent qualitat i es queda sense oxÃgen. Es pot veure algunes espècies com salten fins gairebé la superfÃcie, cercant l’oxigen que necessiten.
Hi ha aparells especÃfics que ens ajuden a determinar amb objectivitat la qualitat de l’aigua i la idoneitat de l’aplicació de les tècniques a utilitzar en el rescat.
Aquest dissabte, en l’activitat dels Voluntaris del Parc, hem utilitzat la tècnica de la pesca elèctrica: amb una descà rrega elèctrica hem immobilitzat momentà niament els peixos per facilitar la captura però també per minimitzar l’estrès dels exemplars perquè es recuperin del rescat el millor possible.
En haver capturat els peixos, el primer que es fa és pesar-los immediatament, tot restant un kilo per poal. Nosaltres hem utilitzat l’aparell que porta el vehicle especial de l’equip de tècnics del centre d’ictiologia.
A continuació es realitza la classificació per espècies i sobretot la diferenciació entre espècies autòctones i al·lòctones. Se’n prenen mostres de totes per als estudis del laboratori al centre ictiològic.
Un cas especial és el de la carpa (en totes dues versions), ja que tot i no ser una espècie pròpiament autòctona, està molt arrelada culturalment i rep el mateix tractament que les autòctones.
Es prenen mides dels exemplars i s’anoten convenientment segons els formularis que utilitzen els tècnics. Cal mesurar-los en tota la llargada, desde la boca fins a l’extrem de la cua. Quan alguna vegada ens trobem amb algun exemplar que té la cua partida o deteriorada, llavors utilitzarem com a referència el vèrtex de la be baixa que dibuixa la cua i s’especifica a l’hora d’anotar-ho.
Seguirem la metodologia que estan elaborant els tècnics, que fins i tot estan establint les delimitacions del mapa de la xarxa entesa com a hà bitat i estudiada seguint els fluxos de l’aigua.
El pas següent serà introduir els peixos autòctons en un dipòsit especial amb aigua de qualitat, amb oxÃgen, que agraeixen molt i els permet recuperar-se rà pidament. Tot i que de vegades pot haver algun exemplar que a pesar de tot no es recuperi, la veritat és que aquest dissabte tots s’han recuperat molt bé.
Aquest dipòsit ens permetrà no només la recuperació dels peixos minimitzant l’estrès, sinó que també ens facilita el poder transportar-los i alliberar-los.
Introduim el remolc a l’aigua, obrim la porta lateral i al mateix temps ajudem des de la part superior a que tot el peix faci cap al riu, el seu hà bitat natural.
.
Les espècies introduïdes, d’altra banda, serviran per a l’alimentació d’aus i per a estudis de laboratori.
La introducció d’espècies al·lòctones, depredadores petites, són fruit d’aquariofÃlia, mentre que les espècies grans les ha portat la pesca. Totes les dades i estudis realitzats mostren tendències d’estabilització d’espècies introduïdes i petites regressions en les autòctones. Per això és molt important rescatar tots els exemplars que es puguin recuperar de la xarxa de reg i tornar al riu tots els autòctons.
A més a més, aquestes tendències fan suposar que en el moment en què disposarem de prou dades per determinar que una espècie està en regressió ja serà tard per recuperar-la. Per tant, mirem d’actuar abans.
Tot plegat em reafirma dient que en temes de medi ambient cal treballar moltÃssim en accions preventives i no permetre arribar a necessitar-ne de correctives.
******
Més:
Galeria de Fotos: http://rescatpeixos2008.notlong.com
Nota de premsa 2008: El Parc Natural del Delta de l’Ebre ha rescatat més de 4.500 kg de peixos atrapats als canals.
Nota de premsa 2007: Recuperen 100 exemplars de raboseta de riu al PN del Delta de l’Ebre.
Revista Soldó núm. 28, amb un article sobre els Resultats de la campanya de rescat de peixos 2006.
Associació de Voluntaris del Parc Natural del Delta de l’Ebre.
******
