Quantes vegades s’ha repetit que tangibles i intangibles tenen propietats diferents i limitacions diferents? De vegades, però, resulta difÃcil veure què significa, què comporta tot plegat.
Per això m’ha agradat un vÃdeo d’una conferència de David Weinberger sobre un llibre que ha publicat enguany: Everything is Miscellaneous.
En el món fÃsic, en el món dels tangibles, cada cosa només pot trobar-se en un lloc a cada moment. Per molt que ho intentem, diverses coses no poden ocupar el mateix lloc alhora i una sola cosa no pot ocupar diversos llocs alhora. És materialment impossible. A més a més, el desordre és un desastre perquè no podem trobar les coses.
Com a conseqüència de tot això, els tangibles impliquen que s’hagi de prendre la decisió d’assignar un lloc per a cada cosa en cada moment. Qui decideixi això tindrà el poder, ja que això respondrà a una sola de totes les possibilitats teòriques.
Però quan parlem d’intangibles, limitar el nostre pensament, l’organització del nostre pensament, segons les limitacions del món fÃsic, seria terrible!!!
Si digitalitzem el nostre coneixement, tindrem dades i metadades que permeten assignar una sola cosa a diversos llocs alhora. Quan assignem “tags”, per exemple, no estem “doblant” la informació sinó que un únic document està ocupant diversos llocs alhora. A més a més, les dades i les metadades acaben intercanviant llocs i funcions. I el desordre i descontrol que es crea en la difusió (comentar, enllaçar, compartir), en realitat és el procés que crea significat.
Coses que xoquen frontalment amb certs principis empresarials molt fermament arrelats, com els que ens comentava Julen:
- La empresa debe proteger lo que sabe y explotarlo. Sus personas no deben compartir con terceros lo que saben porque pondrÃan en riesgo la competitividad futura de la empresa.
- La empresa debe disponer de una misión, visión y valores fuertes para alinear a las personas de acuerdo con esos principios. La disidencia no tiene sitio.
- La empresa debe disponer de una dirección estable y de un control de gestión que le indique qué acciones correctoras debe tomar de acuerdo con los resultados.
Per això crec que els Open Business, que comparteixen molts conceptes amb l’Open Source, no són empreses tradicionals, tal com les hem concebut tota la vida, sinó que són un concepte diferent. Potser tingui raó Julen quan diu que és preferible per a emprenedors. Amb tot, ja avanço que estaré atenta, perquè tot plegat forma part de la nostra realitat sense sol·lució de continuitat.
Finalment vull deixar aquà una representació audiovisual molt ben aconseguida sobre això de la digitalització:
[youtube 6gmP4nk0EOE]
Actualització: Antoine ha publicat un apunt on fa una repassada rà pida al que suposa la Web 2.0 en l’à mbit de la comunicació corporativa i finalment comenta que està provocant el que ell anomena por 2.0.
