Està bé que cerquem la perfecció, però que no ens porti a la parà lisi. Que la perfecció ha de ser un camà on fem moltes coses ho explica molt bé la meva blogger preferida i he volgut portar-ho aquà ara per si pogués ser d’ajuda per a algun blocaire estressat que s’hagi declarat en vaga.
La blocaire que us vull presentar es diu Pam Slim i és una dona que no només és blogger sinó que també podem escoltar els seus podcasts a ritme quinzenal. L’últim podcast que té avui publicat porta per tÃtol alguna cosa semblant a: “Talla amb la parà lisi a la feina reemplaçant “perfecte†per “suficientâ€.
Tradueixo lliurement la introducció que escriu ella mateixa:
Si et sembles a mi, segur que sues amb cada detall del teu negoci perquè vols tenir la seguretat de que tot està perfecte, en el nivell més alt. El problema és que en un món i un estil de vida que canvia molt rà pidament, és impossible la perfecció en totes les coses que fas. De fet, el més probable és que t’estressis i acabis fent poques coses si els nivells que t’imposes són tan alts que et porten a aturar-te.
En aquest episodi del meu podcast, et convido a re-definir la teva relació amb el perfeccionisme i et suggereixo que introdueixis el “suficient†com a nou està ndard (o nivell d’exigència) per realitzar el teu treball i aconseguir que es facin les coses. Per poder-ho fer, et caldrà :
Definir diferents nivells d’exigència per la teva feina
- Prioritzar tasques
- Fer eleccions difÃcils
Si ho fas, no solament aconseguiràs realitzar més feines, sinó que et divertiràs més. I aprendràs més coses!
En el podcast, Pam comença per explicar que en la seva relació amb el perfeccionisme, al cap dels anys ha pogut comprovar que el més important no és ni tan sols el que els altres esperen d’ella, sinó com es sent ella i que li suposa una despesa d’energia enorme preocupant-se per coses que no pot controlar. A més a més, dóna dues raons per relativitzar la nostra cerca de la perfecció:
- Hem de ser conscients que no és possible arribar a la perfecció
- Si no vols posar en marxa un negoci fins que estiguin totes les parts perfectes, el mercat s’esvairà , els clients marxaran frustrats o en el millor dels casos el teu negoci trigarà 3 vegades més temps en sortir del que seria desitjable. I el més probable és que tampoc t’acabi aportant més satisfacció.
A continuació enumera una sèrie d’exemples de coses que podem posposar fins més endavant perquè volem que el nostre negoci vagi molt bé. Tanmateix, de vegades aquesta actitud pot fer-nos perdre oportunitats molt valuoses, que per no haver-les utilitzat en el moment en què van sorgir, després no hi són quan nosaltres les volem.
Per definir els diferents nivells d’exigència en la nostra feina ens proposa una sèrie de preguntes que ens poden ajudar:
-
És correcte el que presento, segons el coneixement meu propi o la informació de què disposo?
-
Què és el pitjor que pot passar si hi ha una petita errada en la informació o una incorrecció?
-
Hi ha alguna persona que pot resultar perjudicada d’alguna forma si hi ha una incorrecció?
-
Els grà fics són raonables, segons el meu coneixement, deixant de banda si les dades no estan al 100%?
Amb el tema de la priorització i les tries difÃcils, posa un exemple personal sobre el correu electrònic que rep i per què ha hagut de prendre una decisió que no és fer-ho el millor que ella voldria.
Finalment, acaba dient que s’aprèn molt amb aquestes experiències i aquà faré jo un incÃs per remarcar que no hi ha cap altra forma millor d’aprendre que corregint els nostres errors.
Personalment, penso que això ho haurÃem de tenir tots més clar del que ho tenim, tot i que la cultura nostra no ho afavoreixi gaire. Però cal que ens n’adonem, perquè és aixÃ. Per tant, davant de la disjuntiva entre no fer res i fer una cosa imperfecta, realment la tria hauria de ser fà cil perquè en el pitjor dels casos haurà estat una experiència de la que poder aprendre.
Aixà que recorda: quan tinguis una oportunitat bona, aprofita-la i fes alguna cosa a menys que hi hagi un risc real per a alguna persona. Estableix el nivell d’exigència segons les prioritats que tinguis establertes pel tipus d’oportunitat i pren les decisions necessà ries.
Recorda que hi tens molt més a guanyar que a perdre!!!
[tag]error[/tag], [tag]perfeccionisme[/tag], [tag]GTD[/tag], [tag]acció[/tag], [tag]Pam Slim[/tag]
Però Carme
Com has pogut dedicar-me un post tan bonic?, sà jo penso tornar a donar la tabarra a la gent i, a més a més, amb entrades aixÃ, penso “estressar-me” més per rebre flors de bloggers com tu i altres. I sà no estic estressat?. Potser aquella entrada la va fer un hacker que la va publicar al meu bloc per a desfer-me el web personal o potser faig comèdia per cridar l’atenció?. Has fet tots els cà lculs possibles? Potser sóc un farsant de la xarxa.
Moltes grà cies pel post i pensa que jo estic bé i la perfecció no existeix i menys a les meves mans i no és que no em valori poc, que d’à via no en tinc i això ho sap la gent que em coneix de molt a prop. I si sapiguessis les coses que surten de les meues mans quan intento fer algun enginy, veuries que no sóc un mà gic de la papiroflexia; ben al contrari; sóc un dropo de les arts manuals i a l’escola els mestres em donaven per un cas perdut. Les meues mans saben teclejar a l’ordinador sense molt ordre i, a vegades, encerten paraules que algú pot llegir amb phaltes hortographykes o çençe phaltes, però que m’agrada que algú les pugui llegir o, almenys, mirar per damunt i, de tant en tant, fer comentaris com els que em deixen els altres blocaires desestressats.
Repeteixo: moltissimes grà cies Carme i no pateixis que tinc més cuento que calleja
JA
Tantost, ja sabia jo que aquell apunt era cosa d’un hacker! Si és que era el més probable 😉
Res, home, quan ens trobem ho comentem amb un cacao o el que més ens agradi.
(Aplaudiments)
{PLAS,PLAS,PLAS,PLAS,PLAS,PLAS,PLAS,PLAS,plas i plas}…
Culló, Carme, culló!
Ja tens raó, ja. Cal dir que l’esport individual va bé en temps dÃficils, emocionalment parlant. La meua experiència amb la bici m’ha ajudat a cremar la mala llet, emprenyamentes laborals, o bé, cobòries sense fonament que a vagades tens i no saps ben bé perquè, però estas de “mala llet”. Vulgarment anomenat: “Faltat de kikis” ;U)
Uiuiui… ja m’ambolico… Xeic! Tantost, surt al balcó, fotet dos pets i vorà s lo tranquil que quedes.
Això p’a mi que és alguna cosa que no t’ha sentat massa bé del dinar.
Aaaaaaaarrghhhhhhhhhh!!!!
cagonlamarlamerdadeCOMMENTesteposquenohaposatANòNIM!!!!!!
Eps! Que lo de l’à nonim este sòc… Mmmmm bé suposo que ja vos ho pensaveu… Barroer, clar, català ,com diuen Tantost:
Amb phaltes… i a lo loco!!!! `xUD hihihihi
La Carme i Losimo són psicòlegs que van a mitjes…no lis fessiu cas que volen clientela i han reinventat un nou tipus de mà rqueting bloqueril i loqueril.
Salut Losimo i Carme
JA
PS Com es fan els smilies?
Per cert, Carme, ara que en tantost treu el tema, no he rebut l’últim xec i estem a dia 19.
A vore si hi penses 😉
PS les caretes és fan amb : i un ) tot junt useasé 🙂
Losimo, no siguis indiscret, home, que no saps que els draps bruts es renten a casa? 😛
Tantost, pots trobar exemples de smileys o emoticons aquÃ: Wikipedia. També he posat l’enllaç a sobre del quadre del comentari per poder-ho consultar en qualsevol moment.