(AvÃs: aquest no és un apunt dels tÃpics en els blocs, és un apunt llarg, per llegir amb tranquil·litat)
Durant la xerrada de divendres, Cultura i identitat a l’Ebresfera, vam comentar que en ocasions hi ha entrades dels blocs en què els comentaris poden ser més interessants que l’article inicial que els ha provocat. Penso que en la xerrada també va passar alguna cosa aixà i el més interessant van ser les preguntes i la conversa que es va generar.
De tornada a casa, l’endemà em trobo amb un cas que pot ser il·lustratiu del que passa amb els blocs. Es tracta d’un comentari al meu bloc castellà d’una persona que ha agafat el tema (la plantilla) del meu bloc i n’ha retocat el disseny perquè segueixi l’estil de la resta de coses que té a internet. Ha afegit els crèdits a peu del seu bloc: l’autor del tema en anglès, jo en la traducció i ella els retocs de disseny. En aquest exemple podem veure una dinà mica constructiva, molt interessant i positiva.
Es tracta, però, d’una manera de fer les coses diferent a com es fan en altres entorns, amb caracterÃstiques pròpies, i cal entendre-ho aixÃ.
No sempre s’ha entès. Els mitjans de comunicació són dels que de vegades mostren actuacions defensives, demostrant no haver-ho assimilat bé. La primera qüestió tractada, l’opinió que els periodistes tenen dels blocaires, no té una resposta única. D’una banda, tenim exemples massa sovint que mostren intents per part dels mitjans de desacreditar els blocaires i com a mostra deixo una entrada de la semana passada apareguda en un bloc de marketing turÃstic que penso que ho explica molt bé. Aquà tenim l’enllaç: La relación entre prensa y blogs.
D’altra banda, però, quan mirem l’evolució dels blocs a les nostres terres i la comunicació que vam presentar a Londres, veiem que en la història dels blocs de les Terres de l’Ebre ha tingut un paper protagonista un blocaire que també és periodista. Es tracta de Gustau Moreno, autor entre altres blocs de La Marfanta. Gustau va participar en tots els esdeveniments clau que han marcat l’evolució: des de la primera aparició dels nostres blocs al Diari de Tarragona, també va participar en la primera tertúlia a Rà dio Ebre i la xerrada temà tica a Nits a l’à tic sobre La blocosfera ebrenca i el seu impacte en l’opinió pública, com també va ser un dels organitzadors del primer Ebrebloc.
Un dels arguments que es van comentar a la xerrada va ser que hi ha qui diu que el que hi ha als blocs poden ser mentides, en altres paraules, manca de rigor. Tanmateix, si considerem la naturalesa dinà mica i oberta dels blocs, la realitat demostra que els temes d’interès s’aclareixen molt aviat als blocs. Un exemple recent podria ser l’aparent “rumor” del tancament del programa REDES que jo mateixa vaig comentar aquesta setmana amb enllaços a 3 llocs socials de notÃcies. Al dia següent, Punset notificava al seu bloc que el programa té continuïtat. A continuació Punset va extreure’n conclusions i en els comentaris del post trobem la puntualització de l’autor del primer bloc que havia publicat la notÃcia del tancament i ens explica:
“Querido Eduard, sólo una puntualización importante: el meneo que se generó no partió de un rumor posteriormente desmentido, sino de una información citada textualmente enviada desde el propio equipo redactor de tu programa. Que no existiera comunicación oficial por parte de TVE, ni en la desaparición ni en la reincorporación, o que la cadena no haya contestado a ninguna de las cartas que se le enviaron educadamente, no quita veracidad alguna a la información -reitero, no rumor- que recogimos.”, validant d’aquesta forma la informació.
El tema de la qualitat dels blocs, efectivament, és un debat d’actualitat. Dintre de la nostra Ebresfera tenim com exemple la lluita del nostre company Dani Gil per mirar d’establir uns Criteris d’avaluació de blogs d’arquitectura, construcció i urbanisme que permetin incorporar la informació que hi ha als blocs d’aquesta temà tica i, per tant, complementar i enriquir les fonts documentals. Un llistat molt complet amb criteris però també eines molt útils a l’hora de cercar i avaluar la informació. Des d’aquà animo a Dani en aquesta tasca que ens beneficia a tots.
Més enllà de l’à mbit dels blocs, se m’acut ara un exemple que no vam comentar divendres: el passat mes de juliol, la Wikipedia va publicar un article amb un llistat d’errades de l’enciclopèdia Brità nica que ja havien estat corregides a la Wikipedia. El professor i blocaire Enrique Dans ho atribuïa a la pròpia naturalesa dels sistemes oberts alimentats per comunitats de persones que permeten una evolució continuada. Aquest fet unit al sistema de supervisió de la Wikipedia han donat com a resultat un cas d’èxit indiscutible.
Les diferències entre blocaires i mitjans no acaben aquÃ. Vam comentar el cas de “robatoris” de notÃcies per part de mitjans que prèviament han estat publicades als blocs. A l’Ebresfera vam comptar amb el testimoni de Manel Zaera. Entre els internautes hi ha una cultura ferma per compartir tot reconeixent l’autoria però sempre respectant els drets de l’autor. Es va comentar la problemà tica legal que hi ha en aquest sentit i la diferència en la legislació entre Estats Units i casa nostra. Afegeixo ara que això explica la utilització de llicències Creative Commons i contractes Color Iuris (veure una explicació breu i senzilla de les diferències aquÃ).
De vegades hi ha temes que tant es poden veure des de la perspectiva de la relació amb els mitjans de comunicació com amb els poders polÃtics. És el cas de la nova proposta de llei italiana, que obligaria als blocaires a “registrar-se” i dependre dels periodistes. Es va comentar la opinió de que en realitat hi ha la intenció d’exercir la censura sobre el que es publica. Un altre exemple recent en aquest sentit és el de Birmà nia. Crec que el cas més paradigmà tic és el de la Xina, que exerceix una censura constant sobre els llocs amb opinió contrà ria al règim. Però la reacció del col·lectiu internauta també és significativa: puc aportar aquà tres elements:
- l’existència d’una extensió de Firefox, Great Ladder (la Gran Escala, per passar la Gran Muralla);
- el projecte Psiphon, desenvolupat en col·laboració amb la Universitat de Toronto, que treballa aprofitant les caracterÃstiques de les xarxes distribuïdes per ajudar a les persones que es troben en països sota censura (explicació en castellà );
- i el treball de Reporteros sin Fronteras, por la libertad de prensa.
- Qui són a casa nostra els protagonistes d’aquesta cultura de dinamisme, xarxa distribuïda, transparència, compartir, reconeixement i atribució, etc.?
En aquests moments, tenim a l’Ebresfera els resultats de la primera enquesta realitzada per esbrinar el perfil del blocaire ebrenc, una enquesta portada a terme per Dani Gil. Divendres ens comentava Dani que la intenció havia estat obtenir una aproximació, però que potser estaria bé fer-ne una amb més profunditat i validesa.
En les preguntes es suggeria fer referència a estudis sobre perfil blocaire més generals i posteriorment, fent una mica de memòria, he recordat un estudi de la fundació Orange dedicat a la blogosfera hispana.
ENQUESTA BLOCAIRE EBRENC ANY 2007 | ESTUDI FUNDACIÓ ORANGE DADES ANY 2005 |
TOTAL D’ENQUESTATS : 46 | TOTAL D’ENQUESTATS : 2127 |
|
|
|
|
CONNEXIÓ A LA XARXA:
|
CONNEXIÓ A LA XARXA:
|
LLOC DE CONNEXIÓ:
|
LLOC DE CONNEXIÓ:
|
D’altra banda, també es va puntualitzar que els blocs que hi ha al metabloc de l’Ebresfera no són la totalitat dels existents a les Terres de l’Ebre, ja que és una dada difÃcil de saber a menys que l’autor s’apropi i ho manifesti.
També vam comentar els hà bits de lectura dels blocaires presents i vam fer referència als RSS, un tema que només el vam parlar per sobre però que segurament mereixeria una xerrada dedicada en exclusiva perquè opino que és una de les eines claus que possibiliten la productivitat i el dinamisme blocaires.
Aquesta enorme productivitat fa que sigui molt important que els titulars dels articles siguin com més descriptius millor per ajudar al lector, escàs de temps, a trobar allò que necessita.
En aquest context de cerca de lectors, hi ha molts blocaires que decideixen passar-se al castellà perquè aixà automà ticament guanyen quantitat de visites ja que accedeixen a un mercat potencial més ampli. Però la realitat a l’Ebresfera és que en el 87% dels casos s’ha triat el català . Entre les possibles raons es va comentar el de la proximitat amb els lectors. Molt a tenir en compte l’aportació de Dani, que ens va explicar que al seu bloc ha incorporat un traductor automà tic que li aporta visites d’altres països, mentre ell escriu en català .
A l’Ebresfera tenim exemples d’interacció positiva entre la cultura digital i la cultura tradicional amb continguts de molta qualitat. Entre altres, podem posar els exemples de les diferents crÃtiques literà ries d’Emigdi Subirats i la recent estrenada secció de podcast literari-musical de Jaume Llambrich, incorporant autors ebrencs de qualitat.
Un capÃtol a part mereix la inquietud que va sorgir respecte les oportunitats que tenen els blocs corporatius. Parlant en general, vam comentar que per a les empreses el blocs corporatius ben portats els permetrien tenir informació del mercat en temps real. D’altra banda, el gran repte és la capacitat operativa. En servei al client, què pot ser més eficient que parlar-li directament? Però és fonamental tenir capacitat de resposta i adaptar-se al nou entorn. Si s’està preparat hi ha moltes oportunitats.
Felicitats, Carme, per la xerrada i per la crònica que en fas.
Grà cies pel suport, Gamoia.
Carme, felicitats. Ets imparable, incansable i m’agrada com afrontes les coses.
Salutacions,
Albert Barra
Espectacular article, me l’he imprimit i llegit mentre esmorzava… algun dia l’hauré de rellegir en calma… molt interessant i algun dia ho entendré tot això 😉
ara que he tingut un ratet me l’he llegit. felicitats per la feina de sÃntesis! la veritat és que és un molt bon resum extens de tot el que es va parlar (que jo hi era en la distà ncia, igual que molts, com losimo, eh?) 😀
@Albert: Em va semblar molt clar el teu article sobre premsa i blocs i com assenyales la distinció entre informació i coneixement.
@Jesús: Espero que hagi anat bé l’esmorzar… però què dic, si tens el cuiner de casa 😉 , només cal amanir la gana 😀
@Jacme: Grà cies per la validació i m’alegra molt veure que es va formar un grupet online que sembla que us ho vau passar molt bé 🙂
Carme, millor que no et passis per casa meva que el meu bloc es ..uf no se com definir-lo.