El bloc de Carme Pla

A l’abril del 2006 em vaig apuntar a un curs sobre Gestió de Projectes. El primer dia vam començar amb les presentacions de rigor. Jo vaig ser l’última de presentar-me. A continuació el professor va explicar-nos que feia més de vint anys que estava donant aquest curs, amb actualitzacions constants, a diferents empreses de diferents llocs i països. A la nostra casa feia quinze anys que l’estava impartint, en diferents unitats, amb grups de persones molt diversos, equips de diferents nivells i diferents composicions.

En tot aquest temps -va concloure- és la primera vegada que assisteix al curs una secretària de direcció. Em va mirar i em va dir “Ja pots felicitar el teu superior”.

I així ho vaig fer, és clar. El seu nom: Emilio Mestres.

Més recentment, al gener del 2009, vam rebre una visita d’una persona de la nostra organització que venia d’Estats Units i estava auditant les pantes europees. Ens havien dit que era una persona amb una experiència de 50 anys dirigint plantes de manufactura i que es fixava en qualsevol petit detall que veia al taller.

Va arribar a casa nostra acompanyat d’una altra persona, però va ser ell qui més preguntes va fer. Va insistir molt en la nostra relació amb el client i van ser enginyeria i logística els que més li ho van explicar. En un moment donat, va parlar pensant en veu alta: “aquest tipus d’acords no són habituals”. Em vaig somriure en aquest moment en què vaig saber que aquesta persona havia entès la nostra singularitat. Vaig pensar que era una bona oportunitat per aprendre coses i vaig esperar amb ganes les conclusions.

Arribat el moment, va començar per explicar-nos que havia estat dirigint plantes durant 50 anys, la seva relació amb el nostre president i l’objectiu de la seva visita. A continuació ens va explicar la metodologia emprada en les seves visites: portava un bloc on anava escrivint les coses que veia i en el moment de les conclusions anava repassant els apunts del bloc i feia recomanacions de millores que es podien fer. Però en aquesta ocasió no tenia el bloc a les seves mans, estava fent les conclusions amb les mans buides i la raó era perquè no tenia recomanacions de millores per a nosaltres.

Al capdavant de la planta, des del primer dia fins a l’últim: Emilio Mestres.

Gràcies de tot cor. Ha estat un veritable honor haver format part de l’equip.