Aquesta setmana llegia al bloc de Vent de Dalt que s’acaba de presentar la construcció i posada en funcionament el 2010 d’un nou llaüt turÃstic, amb base a Miravet, que suposa una aposta de la Generalitat pel turisme identitari a l’Ebre. Actualment, el sector turÃstic compta amb el llagut benifalletenc.
He recordat el que ens comentava el mes passat Jordi Jordan, president dels Amics dels Castells i Nucli Antic de Tortosa, quan reflexionava sobre les dades d’ocupació turÃstica a Tortosa i suggeria que la ciutat podria adquirir uns quants llaguts i lligar el turisme cultural amb el de natura. Crec que, com diu Jordi, ens hem de creure més que el turisme pot ser una oportunitat econòmica important per al conjunt de les Terres de l’Ebre.
Aquests dies, per exemple, hem estat debatent a can Bauen sobre l’anunci d’un nou projecte editorial: la Història de les Terres de l’Ebre, una enciclopèdia en 7 volums, de i per a les Terres de l’Ebre, i redactada per una cinquantena d’investigadors i cientÃfics del territori. Dani Gil posa sobre la taula la possibilitat que s’estigui perdent una autèntica ocasió d’or per omplir internet de continguts cientÃfics i culturals de qualitat sobre les Terres de l’Ebre.
Cal recordar també que la importà ncia d’internet en turisme és una tendència que s’està afiançant a passes gegants. Segons l’anà lisi que van fer de la radiografia del turisme europeu a Clan-destinos, i basat en l’Eurobaròmetre dedicat als viatges dels europeus, la major font d’informació sobre les pautes dels turistes del nostre continent:
Internet es ya la segunda fuente de información de los turistas europeos. Para un 22% de los casos es la principal fuente, sólo superada por las recomendaciones de amigos y familiares. Por cierto, ¿cómo computarÃamos una recomendación de un amigo en facebook?
Em sembla evident que una forta aposta de la Generalitat pel turisme identitari a l’Ebre, com comentava al principi, ha d’anar forçosament lligada a la digitalització de les fonts documentals sobre les nostres terres, pensades per què puguin ser de mà xima utilitat i fiabilitat per a tota la societat ebrenca. En els comentaris de can Bauen, Gamoia ho expressa molt bé:
[Una enciclopèdia directament pensada en versió digital, ben feta]
Això sà que val la pena de subvencionar-ho. I exigir que es faci ben feta. I que serveixi de model per aprendre, tant dels errors com dels encerts. O quan esperem a aprendre? Quan els del Nord ja ho hagin inventat tot? Si no aprenen rà pid les editorials actuals, d’aquà poc vindran d’altres empreses i faran la feina. @bauen ho ha dit ben clar: “Totes les obres de referència a nivell mundial han migrat a suports digitals†(potser no totes, però sà una bona part, les que saben que els hi va la supervivència).
En els comentaris a can Bauen es deia que la versió digital ben feta, amb total solvència i apta per poder-la no només consultar sinó també enllaçar i reutilitzar, suposaria un cost econòmic important. Però si de debò ens creiem el potencial econòmic que té el nostre turisme, i realment fem una aposta seriosa, estarem d’acord en què seria una inversió més que justificada que ens ha de donar no només prestigi sinó també un important rendiment econòmic.
Reproducció de la notÃcia del llagut a TeveOn:
El primer llagut turÃstic de les Terres de l’Ebre estarà apunt per navegar l’any 2010, un any més tard del previst. Aixà ho ha explicat el director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, que aquest dilluns ha detallat a Tortosa les caracterÃstiques tècniques d’aquest nou producte turÃstic de navegació fluvial del riu Ebre. Es tracta d’una embarcació moderna dissenyada per tal d’assemblar-se el mà xim possible als llaguts tradicionals. El departament d’Innovació, Universitats i Empresa ja té previst construir un segon llagut turÃstic que es posaria en funcionament al 2011.
El projecte s’emmarca dintre del Pla Estratègic de Turisme de les Terres de l’Ebre i té per objectiu crear una oferta de navegació fluvial en el tram central de l’Ebre català , en concret, de Móra d’Ebre a Tortosa. Vilalta però, ha assenyalat que amb aquest projecte s’ha volgut recuperar la memòria i la singularitat de la navegació en llaguts pel riu Ebre i que aquesta activitat es pugui unir amb l’oferta turÃstica cultural, esportiva i de natura que té el riu al seu voltant. El llagut tindrà 15 metres d’eslora, 3,80 metres de mà niga, dos motors, podrà navegar a una velocitat mà xima de 9 nusos, i tindrà capacitat per 40 passatgers, per 36 si s’utilitzen les places adaptades. El casc de l’embarcació es realitzarà amb fibra de vidre però els seus acabats seran de fusta i integrarà un sistema de pals i veles com els llaguts tradicionals. A més, l’embarcació comptarà amb un seguit d’elements museogrà fics amb la voluntat d’explicar al visitant com era la navegació tradicional per l’Ebre. Vilalta ha destacat que la singularitat d’aquesta embarcació serà un dels grans atractius turÃstics del territori.
El delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, LluÃs Salvadó, ha recordat que actualment existeix una oferta de navegació al tram de Riba-roja d’Ebre i al Delta de l’Ebre, però mancava al tram central. Salvadó però afirma que la posada en funcionament d’aquest llagut, que tindrà la seva base al voltant de Miravet, permetrà no només activar l’oferta sinó també la demanda tot destacant que es tracta d’un projecte “emblemà tic†que ha de demostrar la viabilitat de la navegació pel riu Ebre.
La previsió del Departament és construir aquest primer llagut al llarg del 2009 i treure a concurs la seva explotació a finals d’any o principis del 2010, mentre que el segon llagut es posaria en funcionament l’any 2011.
La construcció del primer llagut turÃstic de les Terres de l’Ebre i la seva museïtzació suposarà una inversió de 250.000 euros. A més, el Departament ja ha avançat que té previst dur a terme una intensa campanya de promoció dins i fora de Catalunya.
La base i model d’una enciclopèdia de les Terres de l’Ebre a la xarxa ja existeix, es diu Ilercavònia: http://ilercavonia.wikia.com/
És com l’aparició de diferents enciclopèdies a la xarxa que volen fer la competència a la Wikipedia però, amb unes restriccions importants sobre els continguts.
No dic que el projecte hagi de ser Ilercavònia però, la llavor ja hi és, i que cal aprofitar-la. I cal que es pensi en la llibertat en l’ús de continguts i no que es plantegi com un projecte tancat i restrictiu. Almenys que sigui aixà si es fa amb diner públic.
Sent el creador de l’enciclopèdia Ilercavònia, el que he de dir és que no existeix en absolut la intenció de fer la competència a la Viquipèdia. El que es busca és una cosa molt clara: informar a la gent de l’Ebre, dels Ports Maestrat i del Matarranya que (1) no estem sols, que (2) som prà cticament iguals i que (3) junts podem fer molt en el nostre favor. I el més interessant de tot això és que, per a aconseguir això, no falta res més que dir la veritat; el problema és que el coneixement no és accessible com ho són altres coses. Ilercavònia vol fer paÃs, un paÃs on la gent d’estes terres siga el centre, i, sense adonar-se’n gaire, pot acabar fent molt més pels Països Catalans que moltes altres entitats amb un finançament al darrere.
Col·laboreu:
http://ilercavonia.wikia.com/