El bloc de Carme Pla

Són el futur en el present, exemples de que una visió centrada en objectius socials i mediambientals, tot posant a les persones en el centre, no té per què ser quelcom deficitari i poden fins i tot ser una bona i atractiva inversió. Quelcom que em sembla d’importància majúscula en un moment que, immersos en la gran problemàtica econòmica que ens supera, no hem de treure protagonisme a altres problemàtiques igual de greus, urgents i importants.

Tan importants, que per a aquest exerici de sharisme sincronitzat amb Yoriento hem decidit parlar de l’ emprenedoria social i el que es cou a l’altre costat de l’Atlàntic, amb exemples d’èxit social i econòmic al mateix temps. Així que, com diu Alfonso en el seu apunt, pren nota.

Aquesta setmana passada, Business Week va obrir les votacions per a triar els 5 Emprenedors Socials més Prometedors d’USA. A continuació anem a veure qui són i què fan cada un dels 25 finalistes, quines són les vies de suport internacions per a aquesta mena d’iniciatives, la diferència entre emprenedors i emprenedors socials i quina és la meva opinió.

Aquí tenim els 25 finalistes:

America’s Most Promising Social Entrepreneurs

1.

• Academic Earth (Richard Ludlow, 23 – New York City) Academic Earth, un lloc amb vídeos de conferències universitàries i altres continguts educatius (ja el vam comentar en un apunt anterior sobre recursos per a l’auto-aprenentatge). La missió de Ludlow és expandir l’accès a formació d’alta qualitat de forma gratuïta online i finalment fer l’operació sostenible econòmicament mitjançant publicitat i marketing d’afiliats.

2.

• Better World Books (Xavier Helgesen, 30, Christopher “Kreece” Fuchs, 29 – Mishawaka, Ind.) Better World Books recull i ven llibres online per finançar iniciatives d’alfabetització en tot el món. Amb més de dos milions de títols nous i usats en estoc, són una empresa auto-suficient, que crea un valor social, económic i mediambiental per a tots els stakeholders. L’empresa fa diners amb la venda de llibres que obté de forma gratuïta a través d’una xarxa d’individus i institucions.

3.

• BigBelly Solar (Jim Poss, 36 – Needham, Mass.) BigBelly Solar està canviat el concepte de la gestió de residus sòlids amb un sistema solar de compactació. Redueix la freqüència de la recollida, disminueix els costos i asssegura un medi ambient més net i més verd.

4.

• CleanFish (Tim O’Shea, 59, Dale Sims, 61 – San Francisco, Calif.) L’empresa connecta proveïdors de peix de petita escala amb distribuïdors per què arribi peix sostenible a les cuines de restaurants i als supermercats en un esforç per construir un mercat per a l’acuicultura sostenible i pesca que no danyen el medi ambient.

5.

• CraftNetwork (Christopher Benz, 31 – New York, N.Y. and Bali, Indonesia) Connecta productors artesans del món en desenvolupament amb majoristes i clients de les nacions riques. Emplea artesans locals de comunitats marginades sota una marca unificada, CraftNetwork, i els ajuda a aconseguir els estàndards de qualitat i a respondre a les demandes del mercat, tot impulsant la feina i les vendes.

6.

• Cyber-Rain (Diana Schulz, CEO, 44, and Reza Pourzia, founder, 58 – Westlake Village, Calif.) El Sistema Cyber-Rain XCI de l’ empresa usa una connexió inalàmbrica per comprovar el temps a Internet, i controlar els aspersors de reg en conseqüència. És un win-win: s’evita una despesa d’aigua, es protegeix el medi ambient i s’estalvia als consumidors despeses d’aigua innecessàries.

7.

• D.Light Design (Sam Goldman, 29, Ned Tozun, 29 – San Francisco, New Delhi, y Shenzhen, China) 1 de 4 persones no té electricitat i viu en la foscor. Altres milions més pateix de talls diaris. A D.Light creuen que tot el món es mereix una iluminació moderna. Proporcionen solucions innovadores per a clients que viuen en un món limitat quant a recursos energètics.

8.

• Fair Trade Sports (Scott James, 37 – Bainbridge Island, Wash.) L’empresa va començar com a fabricant de pilotes de bàsquet de comerç just per al mercat nord-americà. Les pilotes es fabriquen a Pakistan amb mà d’obra de centenars de persones a qui es paga sous justos i pertanyen a sindicats adults. La goma que s’usa en les pilotes prové de fabricants amb treballadors que també reben sous justos a Índia i Sri Lanka.

9.

• Green Coast Enterprises (Will Bradshaw, 32, and Reuben Teague, 33 – New Orleans, La.) Una empresa que fabrica edificis més resistents i flexibles a New Orleans amb dues missions: provar el seu concepte d’edificis resistents als temporals, i desenvolupar pràctiques que es poden adaptar per a realitzar estructures resistents en zones similars al voltant del món.

10.

• Ground Report (Rachel Sterne, 25 – New York, N.Y.) Un lloc Web que permet a qualsevol publicar notícies i articles d’opinió, així com vídeo-reportatges. Els ingressos per publicitat i les quotes d’associats cobreixen els costos operatius i paguen als seus 4,000 contribuïdors globals (les retribucions es basen en el tràfic de la notícia; poden guanyar des d’uns pocs cèntims fina als $250 per notícia).

11.

• Heatspring Learning Institute (Brian Hayden, 30, Duncan Miller, 29 – Cambridge, Mass.) Preocupats per l’escaufament global i la dependència d’USA en el petroli estranger, Brian Hayden i Duncan Miller van fundar, en graduar-se, el Heatspring Learning Institute el 2007 per ensenyar als contractistes en general, enginyers, arquitectes i altres professionals de la construcció a USA, com instal·lar els sistemes de refrigeració geotermals.

12.

• Ice Stone (Miranda Magagnini, 48, Peter Strugatz, 53 – Brooklyn, N.Y.) L’objectiu de Strugatz i Magagnini és crear materials de superfícies reciclats per a llars i comerços mitjançant l’eliminació de residus i deixalles del fluxe de producció i fer-ho de forma no contaminant y eficient en l’ùs energètic. Ice Stone està aconseguint els seus objectius. L’empresa usa energia eòlica i recicla el 85% de l’aigua utilitzada en la producció, de forma que estalvia prop de 20 milions de metres cúbics a l’any.

13.

• Impact Makers (Michael Pirron, 38 – Richmond, Va.) Una nova forma de negocis per a un món de negocis amb consciència social. Impact Makers és una venture social que no cotitza dirigida per executius consultors amb experiència, dedicats i preparats per fer les coses de forma diferent. Impact Makers competeix cara a cara per contractes amb el món altament competitiu dels serveis de consultoria i es guanya la seva justa part gràcies al seu superior rendiment i competència. Però hi ha una gran diferència: Els beneficis d’Impact Makers en la seva part corporativa, van directament a la seva comunitat d’associats sense ànim de lucre. Encara que la idea no sigui novedosa, els exemples que s’han portat a terme en la realitat són realment escassos.

14.

• Innova Materials (Alex Mittal, 24 – Philadelphia, Pa.) “Un dels majors problemes del món en desenvolupament no és només l’accès a l’aigua, sinó la qualitat de l’aigua,” comenta Mittal. Ell i un grup de companys estudiants d’enginyeria van enfocar la tesi del seu projecte a desenvolupar una tuberia d’aigua low-cost que mata els bacteris de born d’aigua mitjançant equipaments comercials. L’empresa de 6 empleats (dels quals 3 a temps complet) crea productes antimicrobians per a fabricants d’automòbils de luxe, el govern USA i empreses d’alta tecnologia. El cinc per cent dels ingressos que genera Ion Armour s’usa per a continuar desenvolupant la tecnologia de purificació de l’aigua.

15.

• Interrupcion Fair Trade (Rafael Goldberg, 28 – Brooklyn, N.Y.) Interrupcion treballa amb unes 250 granges familiars i 2,400 treballadors rurals per assegurar-se de que aconsegueixen sous del que puguin viure i accès a la sanitat i l’educació. Per aconseguir-ho, l’empresa carrega el que ha anomenat un social premium en cada article que ven—productes que inclouen cireres de la Patagònia, oli d’oliva organic, i mel de mil-flors. L’empresa de 3 empleats va obtenir prop de $2 milions d’ingressos el 2008, i Goldberg diu que va aconseguir $140,000 per a assegurances de salut, educació i altres iniciatives per a la qualitat de vida dels grangers i la seva xarxa. Una part d’aquests diners també va contribuir a una fundació per a emergències de la salut.

16.

• Lumni (Felipe Vergara, 40 – San Francisco, Calif.) Un nou sistema d’inversió que usa capital privat per a  finançar carreres universitàries. Lumni crea els fons amb diners de grups com l’Intra-American Development Bank, fundacions, universitats i donants rics per ajudar a estudiants a Mèxic, Colòmbia, Xile i els USA per pagar els seus estudis. Lumni aconsegueix ingressos de quotes basades en la creació i gestió d’aquests fons. Un cop s’han graduat, els estudiants paguen un percentatge fixe dels seus intressos (mai superior al 15%) per a tornar els diners a l’organització durant un determinat període de temps.

17.

• Microfinance International Group (Atsumasa Tochisako, 55 – Washington, D.C.) Tochisako va començar Microfinance International com una forma per a que poguessin entrar els immigrants pobres Latino Americans, que envien uns $300 mil milions a les seves llars natives anualment, en el sistema financer mundial. Les MFI (Institucions de Micro Finances) ofereixen al mercat els serveis d’enviament, liquidació de xecs, microcrèdits i altres serveis per a persones a USA, i els ajuda a aconseguir coneixement financer i una situació creditícia dels deutes.

18.

• Peaceworks Holdings (Daniel Lubetzky, 40 – New York, N.Y.) Poden els negocis de joint ventures acabar amb la violència i el fonamentalisme a Orient Mitjà i altres punts conflictius del món? Daniel Lubetzky, graduat de la Stanford Law School, està demostrant que poden. Treballa amb la idea del seu model de negoci no-només-per-lucre a partir d’una beca a Israel el 1993. Un any més tard, va llançar una joint venture entre israelians i palestins, una línia de tapenades (condiment típic provençal a base d’oliva i tàperes) i condiments per a untar, tot natural, sota les etiquetes de Moshe & Ali’s i Meditalia, sobre els que ja va escriure BW l’any passat. Més recentment, PeaceWorks va presentar Bali Spice, una línia de salses d’Àsia produïdes per dones en cooperatives amb musulmanes, cristianes i budistes a Indonèsia y Sri Lanka. “Intento crear negocis i models que funcionen intrínsecament bé conjuntament on el propi negoci fa que avanci la causa social ivice versa,” diu Lubetzky.

19.

• PharmaJet (Kathy Callender, 67 – Golden, Colo.) Després de 12 anys de negoci, PharmaJet potser pugui finalment vendre el seu producte: un simple aparell d’injecció sense agulla amb una xeringa d’un sol ús dissenyada per ser utilitzada en els països del tercer món i que pot ajudar a evitar la ferida i el contagi de malalties.

20.

• PhilanTech (Dahna Goldstein, 35 – Washington, D.C.) El 13% de cada cèntim subvencionat es gasta en l’administració de subvencions. Això significa 13 cèntims de cada dòlar lliurat a les organitzacions sense ànim de lucre – més de $5 mil milions a l’any – no s’empren en el lliurament del servei. L’impacte total és un munt d’oportunitats perdudes. PhilanTrack és un sistema online de gestió de subvencions dissenyat per a atacar aquesta ineficiència i ajudar a les organitzacions del sector social a obtenir el màxim impacte social.

21.

• Restore Products (Laurie Brown, 55 – Minneapolis, Minn.) Trobem dos conceptes a la botiga. El primer: una marca de productes de neteja natural Restore. El segon és l’estació Restore Refilling: un patentat quiosc que permet als consumidors retornar ampolles de productes buides i reomplir-les. Una màquina llegeix un codi de barres, barreja el producte, reomple l’ampolla i imprimeix un cupó de descompte. El sistema de quiosc ajuda a reduir costos de fabricants, comerciants i consumidors al mateix temps que a mantenir el plàstic fora dels abocadors i a reduir el consum d’aigua.

22.

• Revolution Foods (Kirsten Tobey, 31, Kristin Richmond, 33 – Oakland, Calif.) Revolution Foods va començar amb un equip fundador que creia que els estudiants haurien de tenir accès a  menjar fresc i sa diàriament. Els co-fundadors, Kristin Richmond i Kirsten Tobey, es van trobar en l’Escola de Negocis Haas School a la UC Berkeley i van compartir la visió de crear una venture social que faria d’aquesta idea una realitat diària en les escoles de tot el país. No va anar malament que a tots dos els agradés també el bon menjar!

23.

• Social Venture Technology Group (Brett Galimidi, 35, Sara Olsen, 37 – San Francisco, Calif.) L’empresa consultora estratègica aconsella a organitzacions amb ànim de lucre o sense ànim de lucre per igual sobre formes d’aconseguir els seus objectius mediambientals i socials. Per portar-ho a terme, té com a suport un software creat internament que mesura com d’efectius són els projectes d’una organització. El software inclou coses com una calculadora del retorn social d’una inversió, que ajuda a les empreses a mesurar l’impacte real dels projectes que volen realitzar. SVT tambén realitza serveis de consultoria.

24.

• Stonyfield Farm (Gary Hirshberg, 54 – Londonderry, N.H.) Fa 26 anys, Hirshberg, llavors un activista mediambiental i aspirant a emprenedor, es va capficar  en demostrar que els negocis poden ser rendibles i sostenibles al mateix temps. L’empresa de lactis vol arribar al següent nivell, diu Hirshberg, creant envasos sostenibles, com ara tasses comestible, tot utilitzant al 100% energies renovables en les seves instal·lacions, i invertint en programes nutricionals que redueixin la petjada de carboni de les vaques al mateix temps que produeixen llet més nutritiva.
  

  “I have spent the last two decades trying to prove that our business was commercially viable and competitive, and at the same time committed to the environment and sustainability,” says Hirshberg. “Now, the most satisfying thing is the fact that I can reach people I never would have reached as a nonprofit incarnation.”

25.

• TOMS Shoes (Blake Mycoskie, 32 – Venice, Calif.) Mycoskie, un emprenedor experimentat, va viatjar a Argentina al gener de 2006. Allí, afectat pels problemes de salut i pobresa del país, va descobrir nombrosos nens que no tenien calçat apropiat. Al capde poc se li va acudir la idea de crear un calçat per al mercat USA basat en la tradicional alpargata argentina, de material lleuger i colors i motius vibrants. Cinc mesos més tard va llançar TOMS amb $300,000 dels seus propis diners. Va vendre 10,000 parells en el primer any de negoci. Per cada parell de TOMS venuts, l’empresa dona un parell a un nen que ho necessiti. Des del seu llançament, Mycoskie ha donat més de 140,000 sabates a nens que els necessiten en tot el món mitjançant una sèrie de gires anomenades “Shoe Drop”. L’empresa té contractades 45 persones i s’estima que ha guanyat uns $4.6 milions des del seu llançament.

Podem votar el que més ens agrada aquí; hi ha temps fins al 26 d’abril .

Vies de suport a aquestes iniciatives

En l’article-reportatge de Business Week es menciona les entitats que més han contribuit a que el moviment de l’emprenedoria social estigui adquirit protagonisme, interessant tant al sector públic com al privat: Ashoka Foundation i Skoll Foundation, com a suport en múltiples àrees.

Quant a organitzacions que financien aquest tipus d’iniciatives, Business Week ha elaborat un llistat que inclou: Acumen Fund, Commons Capital, Community Development Venture Capital Alliance, Investors’ Circle, Good Capital, Social Investment Forum, SJF Ventures, TBL Capital.

Emprenedoria Social vs. Emprenedoria

Tot i que no es cita directament en el reportatge, Schwab Foundation és una altra entitat dedicada a donar suport a l’emprenedoria social mitjançant plataformes locals, nacionals i globals per a iniciatives emprenedores que plantegen solucions a problemes socials i ecològics de forma innovadora, sostenible i efectiva. Pamela Hartigan, co-autora del llibre The Power of Unreasonable People, va ser directora executiva de la fundació.

Avui en dia parlem d’emprenedoria social i parlem d’emprenedoria. Sembla que estem distingitn entre allò amb què obrem bé i allò amb què fem diners. En realitat crec que abans del 2017 deixarem de tenir el teme emprenedoria social i emprenedoria perquè de fet el que haurà passat és que tots els emprenedors hauran hagut de convertir-se en emprenedors socials i la distinció s’haurà esborrat. Crec que ja no és defensable pensar que només pots fer diners i no incolucrar-te realment amb temes de sostenibilitat al voltant de l’equitat social, al voltant de la preservació del medi ambient. En realitat crec verdaderament que les persones se’n faran conscients en veure-ho en tota una generació de canvi amb gent jove que surt de les escoles de negocis que ja no volen només fer molts de diners sinó que volen deixar un llegat i això no té a veure amb prendre molta quantitat de diners sinó que es tracta de fer quelcom bé. Així que veig molt clarament que aviat tots els emprenedors seran emprenedors socials.

És probable que un terme com emprendedor social tan ampli i difícil de diferencia de simplement emprendedor, acabi per caure en desús. De fet, el reportatge de Business Week, acaba així:

One can’t advance a social mission if the business model doesn’t sell. You can’t just sell a social mission. You still have to come up with the best product with the best prices.

Un no pot avançar en una missió social si el model de negoci no ven. No pots vendre solament una missió social. A més a més has de portar el millor producte amb els millors preus.

Quina iniciativa t’agrada? Qué afegiries?

M’agrades pràcticament totes les propostes. Totes les que tenen a veure amb el medi ambient i la integritat i l’ètica en tot el procés em semblen imprescindibles. Però algunes idees m’han sorprès especialment: El model de TOMS Shoes és genial: converteix el producte en via d’intercanvi de doble sentit i es tracta de quelcom concret, visible, amb un missatge directe i inequívoc. D’altra banda, Ground Report és un model diferent i atractiu quant a que apareix el prosumer i el repartiment de beneficis en totes direccions.

Sobra dir que en el llistat de Business Week trobo a faltar una iniciativa en el sector turístic, alguna cosa de l’estil del que proposava aquests dies Rafael Martínez: Un modelo distinto de organización de eventos.

Etiquetes:carrera professional, emprenedor, emprenedoria social