Participar en el 100è joc literari de Jesús M. Tibau ha estat divertit i engrescador. Molt més del que m’hauria imaginat. Sabeu què és estar googlejant, buscant llibres als prestatges, recollint pistes i rumiant a les 3 de la matinada? SÃ, sÃ, aixà de gros ho ha fet aquest cop Jesús Tibau, felicitats per la feina!!!
He descobert blocs i llibres que no coneixia, m’he trobat amb altres participants del joc amb una simpatia meravellosa… en fi, que m’ho he passat d’allò més bé!!
El meu apunt contenia el fragment inicial i 2 pistes: una imatge amb uns ulls (per al tÃtol) i el nom de “Clarita” en el segon parà graf. A més a més, en els comentaris vaig afegir una altra pista: l’autora va nà ixer a Alcoi. La solució, que espero que l’haureu encertat tots:
-
-
-
- El tÃtol del llibre: Els ulls de ClÃdice
- El nom de l’autor/a: Isabel-Clara Simó
-
-
Enhorabona als participants i a Jesús M. Tibau!
Sabeu que la literatura desperta més neurones que cap videojoc?
A partir d’ara, ja ho puc dir amb coneixement de causa.
Hola Carme, no conec aquest llibre en concret de la Isabel Clara-Simó, però és una autora que m’agrada. Oi que ha estat bé participar al 100è joc literari?
Salutacions,
S.
Primer vaig fer unes associacions estranyes, però finalment vaig caure en quin era, me’l vaig llegir fa molt molt de temps 🙂
moltes grà cies per col.laborar. Imagina com m’ho he passat jo, que he anat recollins les sensacions de tothom.
SadurnÃ, Bajoqueta, Jesús, el joc ha estat molt divertit, i si es torna a repetir m’apunto! 🙂
El llibre que tinc a casa és exactament el mateix que hi ha la imatge d’aquest apunt i és una edició especial que es va fer per al diari Avui l’any 1994. Ja ha plogut, eh!
És la història de tres personatges, un d’ells la ClÃdice, evidentment. La ClÃdice té un defecte fÃsic estrany, perquè té les parpelles dels ulls transparents. Però la ClÃdice és una persona molt intel·ligent i amb magnetisme personal. Els tres personatges formen un grup de persones amb molta capacitat, però el fet de tancar-se entre ells fa que no visquin una vida plena.
Moltes grà cies per passar i comentar 🙂