Divendres passat, a la I Jornada de Turisme i Patrimoni, em vaig trobar amb Jordi Arrufat i va ser un plaer conversar i parlar dels temes que estaven sorgint, nous punts de vista i possibilitats al territori.
Ens va impactar la ponència de José A. Donaire, que molt encertadament va tractar els temes més importants i bà sics que s’estudien actualment sobre turisme i centrat en les tensions conceptuals que estem vivint.
Un dels temes que va comentar Donaire és que hi ha una tensió entre homogenització i singularitat. És una tensió mal resolta que trobem a l’hora de crear producte turÃstic. Va posar com exemple les jornades gastronòmiques que són un producte per posar en valor la singularitat de la gastronomia d’un lloc. Ara bé, en el moment en què hi ha 26 jornades gastronòmiques a la Costa Brava veiem que s’ha estandarditzat massa.
Jordi Arrufat ho ha reflexionat ens fa la següent proposta per a les Terres de l’Ebre:
1) A casa nostra dificilment trobarem muntanyes amb neu en ple mes d’agost, cert, però….
2) Les carreteres no arriben fins a segons quins pobles de muntanya de Suïssa, o tren, o telefèric o a peu.
3) Les senyalitzacions per arribar fins a qualsevol lloc estan per tot arreu.
4) Es pot arribar fins al cim de les muntanyes en telefèric.
5) Tot i lo car que és viatjar a Suïssa els pobles de muntanya continuen vivint del turisme fins i tot quan no hi ha neu….i sense que ningú tingui afició pels bolets a n’aquell paÃs!!!Si no m’equivoco a l’Estat espanyol només la vall de Núria ofereix a dia d’avui un turisme similar de natura i muntanya amb l’accès tancat.
La idea d’implantar un sistema similar a Interlaken-Núria a les Terres de l’Ebre no seria doncs original però si que no estaria gaire explotada en el nostre entorn immediat.
Una altra cosa que també va dir Donaire en la seva ponència va ser que actualment hi ha una mena de “turismefòbia”, tots volem llocs singulars, sentir-nos especials, etc.
A mi m’encanta Suïssa, si no fos perquè és tan cara hi aniria ben sovint. Tinc la impressió de visitar un conjunt de llocs singulars, diferents… diria que han sabut mantenir el seu encant. I no m’estranya, perquè ells als anys 60 ja parlaven dels perills de créixer massa!!!
Em va sobtar molt que fins i tot la capital, Berna, té un encant que alguns pobles el voldrien… i és la capital del paÃs!!! Aquestes fotos que veieu al costat són de la capital, de Berna, portades de la Wikipedia.
Suïssa, a més a més, és un paÃs amb molts petits empresaris i el turisme ha estat una activitat molt desenvolupada. No és casualitat que a Lausanne hi hagi la primera escola hotelera del món. Fa temps que hi estan treballant.
També cal dir que fa temps que acompanyen el patrimoni amb històries que tots coneixem, com la de Guillem Tell, grà cies als clà ssics de la literatura romà ntica.
Tornant a la ponència de Donaire, i al fet que calen idees originals en la creació de producte, què passaria si ens dirigim vers un tipus de viatger amb iniciativa i ens dediquéssim a escoltar-los? Algú ho està fent? I si ens dediquéssim a posar en prà ctica les idees dels viatgers que són compatibles amb l’autenticitat del nostre territori?
Has sentit alguna idea d’algun visitant que es podria fer a casa nostra?
Aquà hi ha més fotos que vaig fer durant la jornada.
Actualització: Edito aquesta entrada per incloure enllaç a la valoració de la Jornada en el bloc dels amics dels castells i el vÃdeo amb la notÃcia de TeveOn. També em vull felicitar públicament a tota l’organització tant per la iniciativa com per l’èxit d’assistència i en especial als coordinadors, Núria Gil i Jordi López Roig.
Technorati Tags: Producte turÃstic
Felicitats novament per les teues aportacions, Carme. Degut a la meua experiència com a informador turÃstic, recordo la gran quantitat de comentaris i idees, suggeriments i mancances detectades, que fan els propis turistes a les oficines de turisme. Crec que ha arribat el moment de reivindicar aquesta professió i la figura del tècnic en turisme: qui coneix millor el “pols” turÃstic de les nostres terres són els companys de les oficines, i segurament ells tenen mooltes d’aquestes idees per crear productes turÃstics competitius i singulars. Els escoltem prou? Hi ha instruments necessaris per crear xarxes i unir esforços en la creació de nous productes? Crec que és una pregunta que s’haurien de fer empresaris i polÃtics responsables del turisme a nivell local.
Però no m’escaquejo i llenço una idea: al Delta, molts turistes no disposen de temps ni ganes per fer excursions a peu o en bici. Sovint es troba a faltar algun servei que permeti una visita pausada i ecològica a les llacunes i altres punts d’interès. Els segways poden ser una solució. Us passo un video per si a algú creu interessant invertir en aquest nou mitjà de transport. És elèctric, ecològic, divertit, silenciós i fa que el transport entre nodes sigui un atractiu en sà mateix. Aqui teniu el cas de las Tablas de Daimiel: http://www.youtube.com/watch?v=muvyrkZXvQg
Jordi, a tu no se t’acaben mai les idees, eh 🙂 Sempre ens sorprens amb coses molt molt interessants. Aquest vÃdeo és un exemple del que es pot fer quan hi ha voluntat i actitud oberta a noves propostes. Molt bo!
D’altra banda, el que comentes de les oficines de turisme, tens tota la raó, n’haurÃem de parlar molt més, hem de ser conscients de que aquà tenim una assignatura pendent. Hem de posar-hi remei urgentment!!
Per cert, acabo de llegir el resum de la jornada al bloc dels amics dels castells. Enhorabona a tota l’organització. Jo us ho vaig dir en persona, però vaig a editar aquesta entrada perquè també vull deixar-hi constà ncia també aquÃ.