Fil dels
Apunts
Comentaris

Tot és miscel·lani

En les passades Jornades d’Atic 2ª, i durant la intervenció de Genís Roca “Informació vs. Formació”, Dani Gil va preguntar sobre el paper dels bibliotecaris en els nous escenaris digitals. La resposta de Genís ha provocat reflexions molt interessants, tant per part de Gamoia com per part de Dani.

Aquest tema m’ha fet venir al cap el famós autor David Weinberger, que l’any passat va presentar el llibre “Everything is miscellaneuous” (The Power of the New Digital Disorder).

Algunes anotacions meues:
– Portem molts anys organitzant objectes físics i hem arribat a ser molt bons en aquesta tasca. Sabem fer-ho molt bé.
– En el món físic, cada cosa només pot ocupar un sol lloc i, per tant, cal triar una sola classificació. Cada cosa ha de tenir el seu lloc i dos coses no poden ocupar el mateix lloc.
– Això significa que algú ha de prendre aquesta decisió i la persona que la prendrà tindrà poder i autoritat.
– Desar el nostre saber en objectes físics ha provocat que hàgim posat al nostre pensament els límits que tradicionalment hem tingut a l’hora d’emmagatzemar-lo, cercar-lo i compartir-lo, és a dir, les limitacions dels objectes físics. Això és terrible!!!
– Quan alliberem el pensament de les restriccions físiques, ens trobem amb tantes possibilitats, amb tantes formes de classificació, amb una abundància tan gran, que esdevé impossible d’ordenar per una persona o un grup petit de persones. Característiques noves:
  1. Una cosa va a molts prestatges
  2. En el món físic el desordre és un problema, no trobem res; però en el món digital és una virtut: com més etiquetes posem, com enllaços fem i més interconnectem, més fàcil és trobar el que necessitem, perquè l’aparent desordre en realitat crea significat.
  3. No hi ha diferències entre dades i metadades.
  4. L’ordre no té propietari. La millor estratègia és incloure-ho tot, no deixar fora res (A veure si es llegeixen el llibre els de la Wikipedia!)
  5. Enlloc d’esborrar els articles és molt millor posar anotacions, avisos i etiquetats avisant de les mancances o incorreccions que poden haver-hi. És això el que fa gran la Wikipedia, és el que li confereix credibilitat!. Perquè sabem que no està interessada en la seva imatge, sinó que s’interessa per ajudar-nos.

Aquest llibre, per cert, ha fet reflexionar a més d’un bibliotecari, tal com podem llegir en aquest post: The Social Catalog – What does it mean for librarians?. En aquest post, es conclou proposant les següents àrees a explorar:

  • Reforçar el paper del bibliotecari@ pel que fa al desenvolupament de sistemes que fan possible un catàleg social.
  • Proporcionar un contacte humà amb el món digital per a les persones que el volen o el necessiten – ja sigui mitjançant eines tradicionals com l’entrevista de referència (ja sigui en persona o online) o mitjançant formació, coaching i consell.
  • Ser una de les veus de la web social – compartint el nostre coneixement mitjançant la creació de crítiques, comentaris, llistes, etc. Unes veus més entre la multitud, però amb molta credibilitat.
  • Crear els programes i serveis que posin de relleu el paper del bibliotecari@ com a node comunitari. Caldria tenir una xarxa rica en connexions físiques i virtuals dintre de les nostres comunitats, i la figura del bibliotecar@ pot desenvolupar un paper clau a l’hora de crear aquesta xarxa.

En tot cas, com molt bé comenta Gamoia, els canvis en les biblioteques existents es portaran a terme molt a poc a poc. Des d’aquí us animo, però, a continuar en la tasca molt important que esteu fent d’impuls cap a la digitalització i la socialització de catàlegs, passant a posar l’èmfasi en les connexions.

Technorati Tags: ,

2 Respostes a “Tot és miscel·lani”

  1. gamoia ha dit:

    Ets la segona persona que em ‘recomanes’ el llibre de Weinberger. I el vídeo és tota una lliçó per gaudir-ne.

    Potser per deformació professional, tinc sentiments una mica enfrontats en aquest tema. És fàcil i efectista carregar-se les classificacions. Qualsevol classificació reflecteix un temps i un entorn, és incompleta i absolutament discutible. Però fins ara han resultat molt útils. I tal com esmenta l’autor, tots en fem servir de particulars.

    Que la suma de les visions particulars sigui l’ideal per organitzar la informació i facilitar-ne la recuperació, em resulta certament inquietant. Però m’aplicaré a entendre-ho 😉

    Moltes gràcies per l’apunt. És molt important conèixer opinions que vinguin de fora del propi entorn professional. Ajuda a agafar perspectiva. Va ser un plaer conèixer-te personalment a les jornades àtic2a 🙂

  2. Carme ha dit:

    Gamoia, moltes gràcies per comentar. Crec que aquest tema no aplica exclusivament al col·lectiu bibliotecari, sino que hi estem implicats tots els que basem la nostra feina en informació o que en fem un ús més o menys intensiu.

    El tema de les classificacions, entenc que la clau no està en eliminar el “concepte de classificació”, sino tot el contrari. El que fem és eliminar el concepte de “classificació única” i ara, gràcies a que podem tenir infinitat de classificacions, tantes com individus, és més fàcil que cadascú pugui trobar allò que cerca. Si hi ha una quantitat significativa de persones classificant la mateixa cosa, és probable que alguna de les combinacions possibles s’avingui molt a la que faràs tu de forma individual i, per tant, et resultarà fàcil de trobar.

    Ens ha tocat un moment complicat, en què sembla tant o més important desaprendre que aprendre i no és fàcil.

    Però també cal tenir en compte que molts usuaris tampoc estan preparats per als canvis. Solament ho estan una minoria, que creix cada dia, això sí, però de moment encara no és la majoria, així que no ens cal amoinar més del compte. En la meva opinió, penso que cal mirar cap endavant, aprendre i millorar, però al nostre ritme.

    Gràcies per la conversa, un gran plaer. Em va encantar conèixer-te en persona, ja tinc ganes de tornar-nos a trobar amb la propera excusa que surti. Una abraçada 🙂

Leave a Reply to gamoia