El bloc de Carme Pla

La xerrada d’ahir va ser ràpida però intensa i els estudiants van mostrar molt d’interès.

L’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, va donar la benvinguda als estudiants i va comentar la relació amb els mitjans locals. També ens van convidar als blocaires i vam participar una representació de l’Ebresfera: Gustau Moreno, també com a periodista, Anna Ferràs, de Ràdio Gandesa, Dani Gil i jo mateixa. Finalment, abans del refrigeri, es va presentar el projecte del portal SOC Tortosa, que es desenvoluparà en els propers mesos.

El millor de tot, l’interès mostrat pels estudiants, amb moltes preguntes i inquietuds.

No deixa de ser curiós, amb tot, els dubtes que sorgeixen respecte els models de mitjans. Es tracta de diferents mitjans, amb diferents models de negocis i d’ingressos.

He de deixar clar que no tinc cap experiència en mitjans de comunicació, no hi he treballat mai, però miraré de plasmar el que s’observa des de fora.

Els mitjans tradicionals parteixen d’una estructura que es va forjar en l’època en què la distribució de la còpia en paper formava part essencial del model de negoci que sustentava el mitjà. Això significa que tindrà uns costos fixos i uns altres variables. Els variables es poden adaptar a les circumstàncies de la producció i permetran cobrir puntes de demanda i adaptar-nos a temporades baixes. Ara bé, els costos fixos són sempre els mateixos i són la referència fonamental que determinarà la quantitat mínima d’exemplars que caldrà distribuir a partir de la qual el negoci serà viable.

En el moment en què apareixen els mitjans digitals, incorporant el text digital, naixen alternatives amb estructures diferents, més lleugeres, els costos de producció són menors però la diferència més gran és que els costos de distribució tendeixen a quasibé 0. Capacitat d’emmagatzematge que tendeix a l’infinit amb cost que tendeix a 0 i distribució immediata, abast immens, amb costos que tendeixen a 0.

En aquest nou escenari, la lògica és diferent, canvien els béns que es consideren escassos i neix el que se’n diu l’economia de l’atenció, en què el be escàs que cal gestionar no és el suport en què es distribueix la informació. De fet, el be escàs no és ni tan sols la informació, ara el més escàs és el temps que ens dedica el lector i sobretot l’atenció que ens dedica.

De la mateixa manera que els mitjans tradicionals necessiten generar informació de qualitat i saber gestionar econòmicament minimitzant costos i maximitzar ingressos, fent atenció als costos de producció, stocks, temps de llançaments, etc. En l’entorn digital també cal generar informació de qualitat, però la gestió econòmica demana que ens centrem molt més en les característiques dels intangibles (immediatesa, personalització, interpretació, autenticitat, accessibilitat, incorporació, patrocini, fàcil de trobar).

En la gestió del nou model, sorgeixen innovacions en matèria de:

• Incentivar la participació de l’audiència
• Mantenir un diàleg molt intens i d’igual a igual amb l’audiència
• Distribuir els continguts lliures de copyright (llicències creative commons o contractes coloriuris)
• El producte pot ser gratuit o de baix preu

És un context en què el producte perd relativament protagonisme perquè en guanyen les persones: els lectors i els periodistes. El protagonisme ara és per a les persones.

D’altra banda, per als nous models de negoci, també han aparegut noves formes d’ingressos. No crec que totes les formes siguin igual de vàlides i segurament algunes tenen futur mentre que altres no, perquè algunes les accepta l’usuari, mentre que altres les rebutja. Apunto la llista, (extret del bloc de Julen):

1. CPM ads (“cost per thousand views”; banner ads online and regular ads in print, TV and radio)
2. CPC ads (“cost per click”; th ink Google ads)
3. CPT ads (“cost per transaction”; you pay only if the customer brought to you from a media sites becomes a paying customer. Here’s an example.)
4. Lead generation (you pay for qualified names of potential customers)
5. Subscription revenues
6. Affiliate revenues (think: Amazon Associates)
7. Rental of subscriber lists
8. Sale of information (selling data about users–aggregate/statistical or individual–to third parties)
9. Licensing of brand (people pay to use a media brand as implied endorsement)
10. Licensing of content (syndication)
11. Getting the users to create something of value for free and applying any of the above to monetize it. (Like Digg or our own Reddit)
12. Upgraded service/content (ed: aka “freemium”)
13. Alternate output (pdf; print/print-on-demand; customized Shared Book style; etc.)
14. Custom services/feeds
15. Live events
16. “Souvenirs”/”Merchandise”
17. Co-branded spinoff

En el moment actual, el més difícil és combinar tots dos models de negoci alhora (tradicional i digital) perquè segueixen lògiques diferents i el que econòmicament és beneficiós en un escenari pot frenar en l’altre. Cal tenir certa solvència per fer totes dues coses alhora. Els més petits trien una de les dues opcions i es centren en fer les coses bé en el seu context. El que caldria veure és quin model va guanyant lectors i quin no…

Felicitats per la iniciativa de la Universitat

Aquesta xerrada era una de les activitats que estan portant a terme els

estudiants de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona. Vam tenir el temps molt just perquè havien d’arribar a totes les activitats planificades. Des del punt de vista de l’aprenentatge que això puposa per als alumnes, posant-los en contacte amb la realitat, m’alegro molt de veure que hi ha aquestes iniciatives i em dóna molta satisfacció haver-ne format part. La més sincera enhorabona a les persones que ho han organitzat.

Per més informació, llegiu la crònica de Gustau: Els blocs ebrencs protagonitzen una trobada amb els estudiants de periodisme de la UAB.

Technorati Tags: Tortosa, UAB, Periodisme, blocs, blogs