Cada vegada que en alguna conversa passem a recriminar a les Noves Tecnologies que no hagin incrementat la producció, em pregunto si no ens estarem equivocant en el nostre plantejament. Recordo un programa de TV3, un 30 minuts recent, i em pregunto si potser caldria cercar un altre plantejament…
Get the Flash Player to see this player.
Per veure el programa sencer, aquà tenim l’enllaç a les quatre parts:
Un test: http://www.myfootprint.org/
I unes frases per citar:
Si mantenim el model consumista no és tant per satisfer les nostres necessitats sinó per mantenir el sistema que ens posa el plat a taula. Perquè si consumeixes menys, pares la maquinà ria econòmica, això va malament per l’economia, això genera atur. Això és anar en contra de tots plegats, perquè tindrem menys feina i ens costarà més de tenir el plat a taula.
Però necessitem de totes totes trobar una altra manera de posar el plat a taula.
No ha hagut mai cap societat que utilitzi un nombre tan gran de recursos naturals per produir una felicitat tan minsa.
Aquà hi ha alguna cosa que no funciona.
…moltes reflexions, moltes preguntes… sense resposta.
No en sabem més? Jo no. Sola almenys, no.
A mi tot plegat em sona a tòpic i retòpic.
Sempre han hagut les veus discrepants, que discrepen sense oferir cap alternativa possible. És clar que algun dia l’encertaran. Perquè ells no arrisquen mai.
La veritat, Dessmond, és que no tinc molt clar què significa “arriscar” en aquest context, però en qualsevol cas, em resulta molt inspirador un comentari d’Antonio Fumero que vull compartir amb tots:
“afrontar la construcción de una sociedad de la información y/o del conocimiento, más allá del necesario apoyo a un hipersector industrial que está pasando de ser el deseado motor de aquel desarrollo en una rémora financiera de las estructuras polÃticas creadas para darle cobertura“.