Amb una mica de retard, però aquà tenim el resum del que vaig fer dissabte al Delta amb el grup d’introducció a l’Ornitologia de Picampall.Com que dissabte feia bon dia, i davant les previsions meteorològiques que alertaven possibles pluges, vam aprofitar per sortir al Delta en dissabte i vam deixar la teoria per diumenge. Aquest és el recull de les espècies que vaig veure i vaig apuntar el dissabte:
Gavines:
- Gavina Riallera, amb cap, galta i bec negres.
- Gavina Corsa, que en altres idiomes es diu d’Audouin però en català li diem Corsa, tenint una colònia tan important com la del Delta, entre d’altres; ja ens val…
- Gavina Capblanca, que s’alimenta de plà ncton salabrós i quan n’hi ha en quantitat suficient i n’ingereix una certa quantitat donen al mascle una coloració rosada a les plomes del pit, com si fos un pitet.
- Perdiu de mar, amb una ratlla negra caracterÃstica, a partir de l’ull, a mode de collar.
.
.
L’au de major mida del Delta, el Flamenc, també era present aquest dia.
.
.
Ardeidae:
- Bernat pescaire, el primer que vam veure, no pot passar desapercebut, és el que té ser tan gros.
- Agró blanc,
- Agró roig, vam estar a punt de veure’l caçar, però ja era l’última hora de la tarda i vam marxar abans de que ell sopés
- Martinet blanc, inconfusible amb la seva ploma
- Esplugabous, al darrera dels tractors que han suplantat als bous
- Martinet ros, mascota de la SEO, molt rar en altres llocs, es troba sovint al Delta de l’Ebre.
- Martinet ros, mascota de la SEO, molt rar en altres llocs, es troba sovint al Delta de l’Ebre.
Podicipedidae:
Acedinidae:
- Blauet, quan el tens de cara o de costat, mostra una aparença molt comú, però t’endús una gran sorpresa si en el moment en què l’està s observant es gira i li veus la ratlla d’aquest blau tan vistós. S’alimenta de peixos, que observa des d’una certa distà ncia, i per enxampar-los es capbussa de forma molt rà pida i à gil. En aquest moment, el color del seu plomatge li permet passar inadvertit per la resta de peixos.
Rallidae:
- Fotja, molt fosca, de color negre amb el bec blanc
- Polla d’aigua, la més estesa, de color marró-gris
- Polla blava, de color negre clar, el pit-coll blau i potes i bec rojos
Anas:
- Cullerot, el mascle, a diferència de la femella, presenta coloració verda al cap
- Coll-verd, també és el mascle el que mostra el color verd al cap i coll, amb colors molt vistosos
- Ànec griset, amb coloració diferent entre mascle i femella, el mascle és el gris
Altres:
- Xibec, una anatidae amb el mascle i la femella de diferent coloració, en què el mascle presenta el cap de color rogenc.
- Xatrac comú,
- Espatula, es passa molt de temps amb el bec dintre de l’aigua i movent el cap més rà pidament que cap altra espècie amb què conviu. Es tracta de la forma en què s’alimenta, filtrant l’aigua que recull amb el seu bec. Si l’observes prou temps veurà s que quan treu el cap presenta un bec molt llarg i pla, en forma d’espà tula.
- Bec d’alena, es caracteritza per la forma corbada del seu llarg bec.
- Cames-llargues, les potes, llargues i roges, són molt vistoses, fins i tot de lluny
- Gamba roja, també té les potes roges, però són molt més curtes
- Gamba verda, es distingeix de Gamba-roja per la coloració de les potes
…
- Mosquiter comú, petit i habitual, s’alimenta de mosquits, en vam veure a la tarda
- Cuereta groga, petita, amb el pit groc i el cap blau, al matà en vam veure una un bon ratet
- Cuereta blanca, amb coloració totalment diferent a la Cuereta groga
- Verdum, al Delta també se’l coneix com a Verderol, el mascle presenta una coloració molt més verda, amb un verd més pujat i groguenc que la femella.
- Pu-put, habitual al Delta, es sol identificar pel seu cant particular i és depredador, entre d’altres, de la processionà ria.
I am tot, jo pregunto: bé, i això del Picampall, què? Resulta que és el nom amb el qual es coneix al Delta el que en altres indrets catalans s’anomena Repicatalons, una espècie protegida en perill d’extinció i que tot just dissabte no en vam veure, entre altres coses perquè era molt difÃcil.
Actualització 17 juny 2007: Perdiu de mar, Martinet ros, Capó reial.
[tag]Delta de l’Ebre[/tag], [tag]Picampall[/tag], [tag]ornitologia[/tag]
Molt bon post! Una cosa molt curiosa dels blauets és que quan los agafes, per anellar-los per exemple, començen a moure lo cap d’una banda a l’altra, imitant ser una serp o algun altre animal i aixà intentar que lo que ell creu lo seu enemic s’ho repensi.
Salut i bones festes,…lo que queden d’elles!
Pos sà que és curiós, Ferran. Moltes grà cies pel comentari i molt bones festes també!
Dels Pu-put hi ha cops que per aqui Tortosa se’n veuen. Els solo trobar alguns dies en un descampat del Temple, al costat de l’Església dels Dolors (si, no?). La meua gossa se’ls queda mirant tota encuriosida, però és, no els enganxa mai!!!
Dels blauets també un comportament curiós és que si els agafes pel bec i els deixes penjan, no es mouen com si fossin morts moltes vegades i un moixó molt interessant és el colltort i el seu moviment amb el cap i per això el nom que té.
Salut!!
JA
Vaja, coses molt interessants. Me les apunto, grà cies.
aquest blog es molt interesant i per fer treballs del delta ajuda molt
els bluets són uns dels ocells que més atrauen a la gent pel seu comportament
grà cies a aquesta pà gina he pogut completar un treball fantà stic de lo delta de l’Ebre.
moltes grà cies,
salutacions desde girona!
M’alegra molt haver ajudat. Properament publicaré més coses.
[…] Aus al Delta de l’Ebre […]
merci per tenir un blog aixi
m’ha ajudat molt amb el credit de sintesi
un petó i salut
aixo m’esta servint de gran ajuda7
Tinc una qüestió, em podries explicar quin paper té la gavina corsa en el delta de l’Ebre, i perquè és tan important?
Moltes grècies, hi ha molta informació adient per poder-ne fer treballs. 🙂
Larus audouinii és el nom cientÃfic (i internacional) d’aquesta gavina protegida. Es troba a la Mediterrà nia i entre els anys 60 i 70 s’estimava una població a tot el món d’un miler d’exemplars. Mentre que a mitjans anys 90 s’estimava en més de 19.000. L’entitat “Unió Internacional per la Conservació de la Natura i Recursos Naturals†destaca el paper de la indústria del peix en aquesta evolució i en especial l’evolució que ha tingut lloc al voltant del Delta de l’Ebre, on es troba el 65% de la població global d’aquesta espècie, la gavina corsa.
Grà cies per deixar el teu comentari, Cristina. Espero que vagin bé els teus treballs 🙂
Tinc una qüestió, em podries contestar?
Quins és el paper de la gavina corsa en el Delta de l’Ebre, i perùe és tan important?, quina relació té amb els pescadors de la zona?
Moltes grà cies, aquesta informació està molt bé, i m’he adonat de moltes coses que no savia.
perdó per la repetició.. jejej 😉
Perdoneu, però he trobat la resposta a la emva pròpia pregunta, la gavina corsa menja el cranc vermell americà , una espècie que desde ja fa temps amenaça els arrossars del deta, és per això que la gavina corsa participsa en l’extinció d’aquesta espècies tan poc “estimada” en les terres de l’Ebre.. ja està !
Merxi igualmnt
Grà cies Carme